El Consell de la Federació de Rússia, la cambra alta del parlament rus, ha aprovat aquest dijous al matí una resolució per la qual convoca per al 17 de març del 2024 les pròximes eleccions presidencials, a les quals probablement tindrà de nou com a candidat Vladímir Putin, que després de les últimes reformes legals podria continuar en el poder fins al 2036. S’espera que les quatre regions ocupades d’Ucraïna que van ser annexionades de manera il·legal per la Federació de Rússia a final del 2022 participen en els comicis. Ella Pamfilova, cap de la Comissió Electoral Central de la Federació de Rússia, ha dit que abans del pròxim 12 de desembre prendrà una decisió sobre si els territoris ocupats Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson participaran en els comicis. Els quatre territoris ucraïnesos ocupats ja van participar en les regionals russes de 2023.

A més d’anunciar la data dels comicis, la presidenta del Senat rus, Valentina Matvienko, ha donat també per iniciada la campanya electoral, a l’espera ara que Putin confirmi el que tothom dona per fet i e faci oficial la seva candidatura a la reelecció, informa l’agència de notícies russa Interfax.

Putin, de 71 anys, compleix actualment el seu quart mandat al capdavant de Rússia, si bé des de la caiguda de Boris Ieltsin ha ocupat sempre alguna posició de poder, ja sigui com a primer ministre –de 2008 a 2012 o com a president –des del 2000, fins al 2008 i des del 2012 fins a l’actualitat–. Entre el 2008 i el 2012, Putin va cedir la presidència al seu aliat Dimitri i Medvédev, ja que la llei establia un límit màxim de dos mandats consecutius. Una reforma constitucional ad hoc impulsada el 2020 pel mandatari rus va posar el comptador a zero i va obrir la porta a poder optar a dos mandats més de sis anys.

De presentar-se a la reelecció, després d’haver establert un estricte control sobre el sistema polític rus, una hipotètica victòria de Putin a les eleccions del pròxim mes de març està pràcticament assegurada. A més, els crítics que podrien plantar-li cara estan a la presó o es troben a l’exili, i la majoria dels mitjans independents han estat prohibits.

Ni la costosa i llarga guerra a Ucraïna, ni la fallida rebel·lió protagonitzada pel líder del grup de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojin, informa el diari britànic The Guardian, semblen haver afectat els índexs de popularitat del mandatari rus, segons els últims sondejos.