En Marc no es pensava per res del món que entraria a treballar en una granja avícola. Fins que no hi va posar els peus, fa unes setmanes, no en sabia res, de gallines. Diu, però, que les rutines de la feina no li han suposat gaires maldecaps i que se’n surt bé per fer el manteniment i donar menjar a les 5.000 gallines que supervisa en una de les naus de la granja. Segueix amb molta atenció les indicacions del responsable, Josep Maria Baqués, amb qui treballa abans no arribin els companys de la Fundació Viver de Bell-lloc, on tenen l’oportunitat d’inserir-se en el món laboral.

A primera hora del matí, és quan es fan les postes i van de bòlit per recollir els ous. “Totes em segueixen quan les saludo tot just entrar”, diu l’encarregat de mirar que no hi falti llum per fer anar el sistema automàtic que subministra aigua i pinso a dins del galliner. “Són molt xafarderes i curioses”, coincideix el responsable de la granja, on obren i tanquen els nius a les nits perquè no quedin bruts i les gallines estiguin “còmodes i tranquil·les” per fer la posta. “Cap a les onze deixen de pondre tants ous”, assegura en Marc, que els recull per encaixar-los tan bon punt surten de la cinta que els transporta. Són 4.000 ous cada dia.

Viver de Bell-lloc desenvolupa projectes empresarials i socials sostenibles i hi participa per oferir oportunitats laborals a persones en risc d’exclusió, especialment aquelles amb discapacitats o trastorns de salut mental severs. La nova aliança amb el Grup Petit Plaer, especialitzat en la producció d’ous i en productes de qualitat a la gran distribució, donarà oportunitats a persones amb especials dificultats per comercialitzar els ous en supermercats. La granja de la nova empresa, ubicada a Dosrius, ocuparà inicialment tres persones amb discapacitat. La previsió és que l’equip es pugui ampliar quan es vagin omplint els galliners, amb capacitat per triplicar la producció actual. “Sabem que generem poca ocupació, però és una feina rutinària que els va molt bé”, assenyala Carlos Sopeña, gerent de la fundació, que aviat preveu ocupar una segona nau per posar-hi 6.000 gallines més i ampliar la producció d’ous amb segell social.

La intenció, com explica el gerent, és comercialitzar una part de la producció a un gran distribuïdor i l’altra, a supermercats, botigues i restauradors sensibilitzats amb la iniciativa.

Viver de Bell-lloc té altres projectes ocupacionals en el sector avícola com és La Tavella, una granja ubicada al Parc Natural del Montseny, que des del 2009 produeix ous ecològics per vendre a petita distribució i de proximitat. “Vam anar molt a poc a poc”, explica Sopeña, en una finca que està a la meitat de la capacitat, on produeixen 4.200 gallines. “Aquí i al Montseny som en entorns privilegiats”, destaca el responsable del projecte per fer una feina “tranquil·la” i on el tracte amb animals, encara que n’hi hagi milers, és beneficiós per a persones com en Marc que valoren poder treballar a l’aire lliure. En el seu cas, va entrar a la fundació amb divuit anys, fent de jardiner, però amb el temps es va formar de mecànic i va provar de fer el salt a l’empresa ordinària treballant en la reparació de palets. “La feina no m’espanta, però fent treballs forestals em van diagnosticar una escoliosi”, explica en Marc, que té la il·lusió d’acabar la seva vida laboral treballant de masover a can Lluís. “Aquí estic entusiasmat, però encara falta molt per jubilar-me”, reflexiona en Marc, que voldria treballar al mateix lloc on viu fa vuit anys, amb un altre company de la fundació, en aquesta masia com un recurs que ofereixen a la vida independent. “A les empreses els importa poc com estàs i com et trobes aquell dia; ells volen que compleixis”, diu en Marc, que valora el tracte que rep, i, a vegades, “quan anem a tot drap”, necessiten algú que els digui que “s’ha d’abaixar el ritme i que t’ajudin”. El gerent de l’entitat reconeix que hi ha empreses que “tenen incorporada la inclusió”, però es troben amb molts entrebancs perquè s’adaptin les feines a les capacitats de les persones que atenen.