Guerra a Ucraïna
Mort i desolació al territori que Moscou volia protegir
L’ofensiva russa deixa ciutats enrunades i buides al Dombàs, un territori russòfil a l’est d’Ucraïna que va prometre que custodiaria
L’exercit rus va entrar a Ucraïna per defensar la població russòfila del Dombàs, a l’est del país. Va prometre protegir-la però, segons afirmen a EFE residents desplaçats i soldats, ha portat la mort i la desolació a les ciutats que ataca, mentre les tropes del Kremlin segueixen avançant gradualment cap a la presa de la ja destruïda localitat de Márinka.
Rússia ha intensificat els seus atacs a aquesta ciutat en els últims dies, indica el general ucraïnès Oleksandr Tarnavski, que nega que l’urbs estigui totalment controlada pels russos. Tanmateix, la intel·ligència militar britànica afirma que es probable que Rússia hagi reduït encara més les petites zones de territori en mans d’Ucraïna situades dins dels límits de Márinka.
El cert, però, és que el setge rus ha convertit la ciutat en un munt de runes, ha comentat a EFE el soldat Maksim, de 30 anys i conegut pel seu nom de guerra Forest. “Els russos van destruir metòdicament casa per casa a mesura que avançaven”, recorda el militar del temps que va passar defensant la ciutat. “El bombardeig no s’aturava ni un minut. Per la nit érem atacats amb fòsfor i bombes de fragmentació, i durant el dia per tancs, morters, artilleria i helicòpters”, explica.
Forest assegura que els últims civils van marxar alguns mesos abans de la seva arribada, a principis d’any. A la ciutat, que abans tenia 10.000 habitants, no va quedar ni una ànima, a part dels soldats.
Márinka, que fa pensar en la devastació postnuclear, o Mariúpol, on el 95% dels edificis han patit danys greus, són tan sols dos exemples de ciutats que han patit danys extrems, però “d’imatges similars n’hi ha per tot el Dombàs”, assegura Forest.
Moltes ciutats es troben a hores d’ara gairebé deshabitades. “La ciutat ja no existeix”, comenta Irina Kramarenko, de 61 anys, resident desplaçada de Popasna i membre del legítim consell de Severodonetsk, a la regió de Lugansk, presa per les tropes russes el juny del 2022. La dona explica que ningú esperava l’aniquilació gairebé total que la invasió russa a gran escala va portar a la ciutat, predominantment de parla russa. fa més d’un any.
Els 20.000 residents de Popasna que van sobreviure al setge rus es troben a hores d’ara dispersos per Ucraïna i altres indrets. “Alguns han optat per fugir a Rússia”, diu Kramarenko, que creu que si Rússia no hagués atacat, els habitants de la ciutat, amb diferents opinions, haurien continuat vivint junts en pau, com ho feien abans de la invasió.
Any nou, guerra total
Mentre la guerra continua, Moscou i Kíiv es preparen per a un any nou de guerra absoluta. D’una banda, el Kremlin assegura que els objectius que es va marcar a l’inici de la guerra, el principals dels quals és la plena desmilitarització d’Ucraïna, es mantenen intactes. De l’altra, aquesta posició obliga Occident, segons Kíiv, a seguir donant suport l’any vinent als plans ucraïnesos d’expulsar les tropes russes del territori.
Tot i les ganes de pau creixent entre cada vegada més ciutadans russos, el president Vladimir Putin va descartar aquesta setmana, durant la primera gran roda de premsa que va oferir des de que va esclatar la guerra, la possibilitat de decretar aviat un alto el foc a Ucraïna. I per donar força al seu argument, fins i tot va desvetllar un “secret” sobre el contingent rus desplegat a terra ucraïnesa: 617.000 soldats, una xifra molt superior als càlculs ucraïnesos i occidentals, que no superaven el mig milió.
Franja de seguretat
Moscou no només vol conquerir el territori de les quatre regions que es va annexionar el setembre del 2022, Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, que encara no controla totalment. Segons el diari alemany Bild, Rússia es proposa avançar també a les regions de Khàrkiv, fins al riu Oskil, i Dnipropetrovsk, per crear els pròxims 36 mesos una franja de seguretat que impedeixi Kíiv amenaçar novament aquests territoris.
Mentre, Dmitro Kuleba, ministre d’Exteriors ucraïnès, assegura que “la victòria és assolible”, sempre i quan es compleixin tres factors: “adequat ajut militar; desenvolupament ràpid de la capacitat industrial dels Estats Units i Europa, i també d’Ucraïna, per satisfer les necessitats militars ucraïneses; i omplir els arsenals dels EUA i Europa”.