La dreta i la ultradreta avalen una controvertida llei d’immigració

Les con­ces­si­ons de la majo­ria macro­nista a la dreta per acon­se­guir apro­var la llei d’immi­gració a l’Estat francès van fer ahir que, fins i tot, s’hi sumes­sin els dipu­tats de la ultra­dre­tana Marine Le Pen. I, davant d’aquesta dre­ta­nit­zació d’un tema tan sen­si­ble, una part d’aquesta majo­ria gover­na­men­tal s’hi va rebel·lar votant en con­tra, així com els dipu­tats cen­tris­tes i la tota­li­tat de l’esquerra, en un desen­llaç que va dei­xar el pre­si­dent Emma­nuel Macron amb la dis­jun­tiva de si es pro­mul­gava o no la llei. De fet, una llei d’immi­gració que havia de ser­vir també per regu­la­rit­zar tre­ba­lla­dors en sec­tors labo­ral dits “en tensió” ha aca­bat deri­vant en un text que és, fona­men­tal­ment, repres­siu res­pecte als estran­gers no comu­ni­ta­ris.

En resum, la llei apro­vada simultània­ment al Senat i a l’Assemblée Nati­o­nale després d’una comissió paritària de les dues cam­bres i sense debat en la segona, endu­reix el rea­gru­pa­ment fami­liar i les aju­des soci­als a l’allot­ja­ment, res­ta­bleix el delicte d’estada irre­gu­lar al ter­ri­tori, supri­meix la naci­o­na­li­tat automàtica a les per­so­nes nas­cu­des a l’Estat francès de pares estran­gers a la seva majo­ria d’edat o exi­geix una fiança als estu­di­ants que vin­guin al país. A més, s’ins­tau­ren quo­tes migratòries i un debat anual al Par­la­ment. Aques­tes mesu­res només són con­tra­res­ta­des per la pro­hi­bició que hi hagi menors als cen­tres de retenció o per una aigua­lida regu­la­rit­zació de tre­ba­lla­dors, que dependrà de la decisió dels pre­fec­tes en cada cas.

“Per pri­mera vegada, la llei per­metrà pro­ce­dir a regu­la­rit­za­ci­ons”, va jus­ti­fi­car el minis­tre de l’Inte­rior, Gérald Dar­ma­nin, tot afe­gint que “fins i tot el pre­si­dent François Mit­ter­rand, el 1981, no havia inclòs en la llei les pro­fes­si­ons en tensió o els sen­se­pa­pers”. El pro­blema és que, alhora, la líder ultra­dre­tana Le Pen va anun­ciar el seu vot a favor afir­mant que aquesta “és una victòria ideològica, perquè en aquesta llei s’ins­criu la pri­o­ri­tat naci­o­nal”.

I aquest suport, a par­tir de les nego­ci­a­ci­ons dels Repu­bli­cans de dreta, deixa pel camí les sen­si­bi­li­tats més d’esquerra del par­tit del pre­si­dent Emma­nuel Macron, inclo­ent-hi alguns minis­tres que anit es plan­te­ja­ven la dimissió. Una cin­quan­tena d’asso­ci­a­ci­ons i sin­di­cats van denun­ciar el que con­si­de­ren “el pro­jecte de llei més regres­siu des d’almenys qua­ranta anys per als drets i con­di­ci­ons de vida de les per­so­nes estran­ge­res”.