La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya demana simplificar les “barreres burocràtiques” per accedir al sistema que garanteix uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques i reclama crear una finestreta única social que actuï com a punt d’entrada almenys per sol·licitar els grans ajuts.

A Catalunya, hi ha la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), impulsada pel Govern, i l’Ingrés Mínim Vital, de l’Estat, però les entitats adverteixen que “encara no són prou eficaces”. Gairebé una de cada tres persones que viu sota el llindar d’ingressos de la RGC pateix carència material severa. L’habitatge és la gran despesa no coberta i, per això, també recomanen crear un complement específic, així com augmentar les quanties de la RGC.

La Taula del Tercer Sector, que aglutina 35 federacions i organitzacions que representen 3.000 entitats socials catalanes, ha presentat aquest dimecres el dossier ‘Claus del debat actual del sistema de garantia d’ingressos a Catalunya: finestreta única, complements i quanties’, elaborat per Elena Costas, Ariane Aumaitre i Mireia Álvarez de Kno·ledge Sharing Network (KSNET).

La Taula del Tercer Sector Social destaca que el document mostra com les prestacions per cobrir les necessitats bàsiques “encara no permeten que moltes famílies puguin viure amb dignitat perquè l’habitatge continua sent la gran despesa no coberta” per la RGC i l’IMV.

Les entitats assenyalen que, amb la introducció de l’Ingrés Mínim Vital, la RGC serveix de complement quan la prestació autonòmica supera el mínim estatal. El grau de cobertura és del 43%, segons un estudi d’Ivàlua al qual fa referència la Taula del Tercer Sector. Menys de la meitat de les llars que es troben en situació de pobresa severa a Catalunya són elegibles per rebre la RGC, indiquen les entitats.

Pel que fa a l’IMV, es calcula que només arriba a un 14,5% de la població catalana que es troba per sota del llindar de la pobresa, segons l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, dada també recollida per la taula. Les principals causes de denegació són la no conformitat amb els requisits d’ingressos o patrimoni, discrepàncies amb la unitat de convivència o la presentació d’informació incompleta. La Llei 19/2021 va introduir canvis per augmentar-ne la cobertura.

Les entitats observen que les traves per accedir a aquestes prestacions i a altres ajuts són sobretot administratives i digitals i demanen unificar-ne els processos de sol·licitud i gestió en una finestreta única social. Des de la taula avancen que el model implicaria superar diversos reptes, com la coordinació entre administracions i on ubicar aquest punt d’entrada.