L’any 2020 vaig llançar la primera campanya de recollida de signatures per demanar que el Zoo de Barcelona traslladés els tres dofins que tenia a un santuari marí. Vam reunir més de 55.000 signatures, però al final els dofins els van dur a un altre zoo, a Atenes. Com et pots imaginar, estava frustrada i decebuda, però, mira, em va donar una empenta per estudiar sobre els dofins i cetacis en captivitat. Vaig descobrir que l’Estat és on hi ha més dofins i cetacis en captivitat de tot Europa, i que ocupa el sisè lloc al conjunt del món. Això s’ha d’acabar! Així vaig començar l’actual campanya, amb el hashtag #noespaísparadelfines, a Change.org, i ja tenim més de 157.000 signatures perquè es tanquin els delfinaris a l’Estat.

Si en un futur això que demano arriba a passar, serà un precedent que pot influir en altres països. Espero que algun dia s’acabi el captiveri de tota mena d’animals. Pateixen, tancats en espais que en absolut són el seu hàbitat natural. Exposar-los per a l’oci i el negoci dels humans? És una barbaritat, i al segle XXI ja no s’hi val.

Des de petita he portat a dins la llavor de l’activisme pels drets dels animals, per la natura. Veia documentals de gent com Jane Goodall... “Jo de gran vull ser com ells, estan salvant el nostre planeta!”, pensava. L’exposició em va deixar molt tocada, perquè no sabia l’impacte tan gran dels plàstics als nostres mars. Hi havia de fer alguna cosa; és el meu present i és el futur d’altres generacions. El canvi climàtic és una de les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat; és terrible com ens relacionem amb la natura. Tractem la natura com si fos un objecte i no ho és. Hem de canviar, perquè sense la natura no sobreviurem, no tindrem llar. El planeta no ens pertany, hi som convidats. Tants diners per descobrir altres planetes... Haurien de ser per salvar la Terra!

Un dia de rodatge del capítol sobre moda ràpida vam anar a un magatzem i se’ns va posar la pell de gallina. Era un magatzem enorme, amb gàbies plenes de bosses i més bosses de roba, nova, amb etiquetes. Se’m va trencar el cor. No sabem la quantitat de roba bona, de qualitat, que els arriba, i amb etiqueta! És roba llençada als contenidors! Veig això i penso que nosaltres mateixos ens aboquem a l’extinció. Quant a la part positiva del que he descobert en el programa, hi ha un projecte de recuperació de corall a les illes Medes.