L’Andrea Silva va néixer fa 40 anys a Galícia, però els estudis la van dur a Barcelona i s’hi va quedar. És enginyera i treballa en una empresa consultora de serveis com a mànager de seguretat de processos. Una feina exigent que requereix tenir el cap clar i que duia prou bé, segons explica, fins que el 2017 va haver de començar a rebre diàlisi per una malaltia renal crònica i la situació va canviar. “Hi anava al matí i sortia cap a les dues, així que després havia d’anar a treballar fins a les deu de la nit i vaig començar a anar molt estressada”, recorda. Afortunadament, el 2019 va entrar al programa de diàlisi de nit impulsat pel Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l’hospital Clínic Barcelona i el tractament substitutiu de la funció renal va deixar d’interferir de manera greu en el seu dia a dia.

Com el centenar de pacients que ja han passat per aquest programa, l’Andrea rep les sessions de diàlisi de nit en dies alterns. Arriba al Clínic entre les deu i quarts d’onze, per completar els preparatius i rebre la diàlisi entre les onze de la nit i les set del matí, mentre dorm. “A les vuit ja soc fora i puc anar a treballar amb normalitat, sense ni passar per casa. A més, com que el procés és el doble de llarg, també és més suau i molt més estable, com si tingués un ronyó de veritat, i el cos ho nota. En canvi, amb la diàlisi diürna les primeres sensacions eren com si acabés de sortir de la rentadora, estava atordida i molt marejada.”

Cada dia, doncs, una desena de persones passen la nit a l’hospital connectades al sistema d’hemodiafiltració, el més avançat i habitual per suplir els ronyons i extreure els productes de rebuig i l’excés d’aigua de l’organisme. Aquest procés combina la difusió habitual de l’hemodiàlisi i l’extracció de grans quantitats d’ultrafiltrat del plasma de la sang del pacient (aigua, electròlits i toxines urèmiques) mitjançant un transport convectiu. Durant la nit, la sang del pacient és passada a través d’un conjunt de línies cap a la màquina, on una membrana semipermeable actua de filtre per eliminar-ne els residus i l’aigua. Per compensar aquesta pèrdua de volum (40-50 litres per sessió), és necessari el líquid de substitució, lliure de toxines, i finalment la sang és retornada al pacient. Tot plegat és un procés molt depuratiu que, de vegades, costa d’explicar. “Això que passa és com màgic: una màquina et neteja i en surts millor del que hi has entrat”, resumeix Pepe Serra, un altre dels usuaris que han pogut compaginar la feina i els viatges amb aquest servei. “Ha estat la meva salvació”, hi afegeix.

L’estada mitjana dels usuaris en el servei de diàlisi de nit és de gairebé tres anys, perquè els usuaris crònics compensen aquells que estan pendents d’un trasplantament. Un cop allà, cadascú intenta mantenir les seves rutines per conciliar el son de la millor manera possible: llegint, personalitzant el llit d’hospital amb la manteta més confortable o mirant una sèrie a la tauleta, amb auriculars per no destorbar el veí.

“Estem junts però prou separats per no tenir falta d’intimitat, per bé que en un hospital això passa a ser una cosa més secundària. Jo m’adormo de seguida, però n’hi ha d’altres que amb la llum i el soroll potser tenen una mica més de problema. Ho sé perquè, com que passem moltes hores junts i sempre som els mateixos, gairebé ja som com de la família”, afirma l’Andrea Silva. “Els veiem cada dia i és molt bonica la relació que es crea amb ells i entre ells”, confirma Núria Clemente, la coordinadora assistencial del servei de diàlisi.

Una de les complicacions de la diàlisi convencional és la síndrome de fatiga postdiàlisi, un cansament que pot durar entre dues i sis hores. L’hemodiafiltració nocturna i més freqüent permet reduir aquests símptomes posttractament i, a banda de més eficàcia i tolerància, també ha ajudat a reduir el nombre de fàrmacs que han de prendre els pacients. Per exemple, no s’administren captors de fòsfor, no necessiten cap fàrmac per reduir l’excés de potassi, s’han reduït a la meitat els medicaments per controlar l’anèmia i també s’ha rebaixat el consum de fàrmacs antihipertensius.

El Dr. Francesc Maduell, cap de secció de diàlisi del Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l’hospital Clínic, és l’impulsor i director d’aquest programa i en destaca l’èxit: “Les xifres de la diàlisi de nit demostren que és un tractament eficaç i efectiu i que, al mateix temps, facilita una rehabilitació laboral i familiar i, per tant, millora la qualitat de vida dels pacients.”

L’Andrea, que aquests dies és a Galícia per passar les festes amb la família, dona fe d’aquesta millora: “Aquí no tenen aquest servei i estic fent la diàlisi diürna. Normalment, gràcies a les sessions alternes de vuit hores, no he de fer dieta ni medicar-me, però aquests dies noto el descens d’hores de diàlisi, l’acumulació de sodi, potassi i fòsfor i una pujada de la tensió, així que m’he de medicar.”