Política
Felip VI no parla d’amnistia
El rei adverteix a l’independentisme que “fora del respecte a la Constitució no hi ha democràcia ni convivència ni Espanya en pau”
“Evitar que mai el germen de la discòrdia s’instal·li entre nosaltres és un deure moral de tots”
El desè discurs nadalenc del seu regnat era l’avantsala d’un 2024 en què haurà de firmar de pròpia mà la llei d’amnistia, però el rei Felip VI es va refugiar en l’el·lipsi i va obviar la paraula que fins i tot la Fundéu situa com a candidata a paraula de l’any: amnistia. Si bé es va limitar a citar breument drames com ara el de la violència masclista –“La inacceptable violència contra la dona”, va dir sobre la xacra que ha costat 53 vides femenines el 2023–, el rei va centrar el gruix del discurs en una nova oda a la Constitució com a advertiment a l’independentisme de quins són els seus límits. “Fora del respecte a la Constitució no hi ha democràcia ni convivència possibles, no hi ha llibertats sinó imposicions, no hi ha llei sinó arbitrarietat. Fora de la Constitució no hi ha una Espanya en pau i llibertat”, va sentenciar el monarca.
Si ja en el seu debut el 2014 el gruix del seu discurs es va centrar en Catalunya –va exigir unitat i no resoldre desacords “amb ruptures emocionals o sentimentals”–, un afer que monopolitzaria el discurs del 2017 –“El camí no pot portar de nou a l’enfrontament o a l’exclusió, que només generen discòrdia, incertesa, desànim i empobriment moral”, va insistir vuitanta dies després de la irrupció televisiva del 3 d’octubre–, deu anys després del seu accés al tron el leitmotiv del discurs nadalenc és el mateix. En aquesta ocasió, el rei es va vantar dels 45 anys de la Constitució i de l’acte de continuïtat dinàstica que va suposar el jurament del text davant el Congrés fet per la princesa d’Astúries i de Girona, Elionor de Borbó, el 31 d’octubre.
“Dret de tots a les seves idees”
“Naturalment a Espanya tot ciutadà té dret a pensar, a expressar-se i a defensar les seves idees amb llibertat i respecte als altres, però la democràcia també requereix uns consensos bàsics i amplis sobre els principis que hem compartit i ens uneixen”, va solemnitzar el rei. “Aquesta unió, que té profundes arrels històriques, ha de descansar sobretot en els valors que regeixen tota convivència democràtica: la llibertat, la igualtat i el pluralisme polític”, va reblar.
Si bé durant el procés independentista es permetia alliçonar els catalans sobre la convivència des de la distància, la novetat del 2023 és que l’esclat al carrer Ferraz contra el pacte de Pedro Sánchez amb ERC i Junts –que Vox va anomenar “noviembre nacional” i que Esteban González Pons (PP) va batejar com “el Maidan espanyol”– ha provocat un fenomen sociològic inèdit a Madrid: que els crits i els insults contra el president espanyol i els líders independentistes convisquin amb ofenses verbals contra Felip VI com ara “Felipe, masón, defiende tu nación” o “Los Borbones, a los tiburones” i materials com ara retallar l’escut monàrquic de la bandera rojigualda i enarborar-la amb la circumferència retallada. “Evitar que mai el germen de la discòrdia s’instal·li entre nosaltres és un deure moral que tenim tots, perquè no ens ho podem permetre”, va dir el rei ahir en l’al·locució nadalenca.
En un moment en què fins i tot el PP d’Alberto Núñez Feijóo s’ha apuntat al mediador internacional en les reunions amb el PSOE per renovar el poder judicial, Felip VI –que “arbitra i modera”, segons l’article 56.1 de la Constitució– va voler reivindicar el valor de les institucions autòctones espanyoles. “Cada institució, començant pel rei, ha de situar-se en el lloc que constitucionalment li correspon. I hem de respectar les altres institucions i contribuir mútuament al seu prestigi”, va exigir en un país on el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fa cinc anys que està caducat pel bloqueig del PP.