L’expresident de la Comissió Europea (1985-1995) Jacques Delors va morir ahir a l’edat de 98 anys, segons ha comunicat la seva filla, Martine Aubry, batllessa de Lille, a l’Agence France-Presse.

Va néixer el 1925 a París (França), va llicenciar-se en economia a la Universitat de la Sorbona i l’any 1945 va entrar a treballar al Banc Central de França. 24 anys més tard, el primer ministre de França Jacques Chaban-Delmas (1969-1972) el va seduir per entrar al seu gabinet sense cap cartera específica, però tres anys després va deixar el càrrec i va entrar a la Universitat París-Dauphine com a professor associat. Durant aquesta etapa de professor es va afiliar al Partit Socialista Francès (1974) i va aconseguir un escó al Parlament Europeu en les primeres eleccions per sufragi universal de la institució (1979). L’any 1981, cridat pel president de França, François Mitterrand, va deixar la política europea i es va incorporar al govern francès com a ministre d’Economia i Finances (1981-1984). El gener de l’any 1985, amb el suport del mateix Mitterrand i el del canceller alemany Helmut Kohl, va ser nomenat vuitè president de la Comissió Europea (CE). Des d’aquest càrrec va activar la creació del Llibre blanc i va reformar els tractats de París i Roma per instaurar l’Acta Única Europea, una institució que cinc anys més tard seria decisiva en la constitució de la Unió Europea (UE). El 1990 va ser reelegit com a president de la CE per un segon mandat, l’únic president a repetir. Això li va permetre, el 7 de febrer de 1992, posar la seva signatura en el Tractat de la Unió Europea o Tractat de Maastrich, per la qual s’establia la creació de la Unió Europea i una moneda única denominada euro per a tots els països de la UE.

Al llarg d’aquests anys va dur un posicionament polític inclinat cap a l’esquerra. Va crear la fàbrica d’idees nord-europeadel centreesquerra. Va emfatitzar la dimensió social d’Europa i va afavorir la redistribució de la riquesa i la protecció dels més dèbils. També va estar molt interessat en la millora educativa dels ciutadans i, per exemple, entre el 1993 i el 1996 va presidir la Comissió de la Unesco sobre l’educació del segle XXI. El 1994, el partit socialista francès va intentar convèncer-lo per presentar-se a les eleccions presidencials del país, però Delors ho va rebutjar.

Pel seu compromís amb la UE, va ser guardonat amb diversos premis europeus. A casa nostra, l’any 1998, la Generalitat de Catalunya li va concedir amb el Premi Internacional Catalunya.