“Volem convertir l’Egeu en un mar de pau i cooperació”, defensava el president turc, Recep Tayyip Erdogan, el 7 de desembre passat a Atenes, on es va trobar amb el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis. En la mateixa línia, el líder hel·lènic hi afegia: “Grècia i Turquia, Turquia i Grècia, haurien de viure en pau, expressar les seves diferències conegudes, discutir-les honestament i continuar buscant solucions.” De fet, en vigor des de principis de la primavera, la calma a l’Egeu ja ha durat més que en cap altre període: més de deu mesos. Les dues bandes del mar tenen voluntat de reprendre les relacions, dissenyant un nou full de cooperació tot i els conflictes enquistats que comparteixen. Aquest nou acord amistós no vinculant té quinze àrees.

Les més importants: duplicar el comerç bilateral fins a 10.000 milions de dòlars (uns 9.000 milions d’euros); reactivar els visats perquè els ciutadans turcs puguin visitar deu de les illes gregues properes a la costa turca, així com potenciar el turisme; reduir la tensió militar; delimitar les ZEE (zones econòmiques exclusives susceptibles d’emmagatzemar petroli o gas), i augmentar la cooperació en la gestió de fluxos migratoris.

En relació amb aquest darrer punt, paral·lelament a la trobada dels dos caps d’estat, es va celebrar una reunió específica sobre polítiques migratòries entre els actors principals dels dos països. Tant per a Grècia com per a la Unió Europea (UE), la col·laboració amb Turquia és clau per a la gestió migratòria. Per a Ankara, també, ja sigui per la compensació econòmica com per les contrapartides que pot exigir, com la facilitació de visats per als ciutadans turcs.

Aquesta no ha estat la primera aproximació entre els dos països aquest 2023. Grècia va ser dels primers països a enviar ajuda cap a Turquia pel terratrèmol que va viure el febrer passat, en què van morir més de 50.000 persones. I Turquia va fer el mateix amb els focs que aquest estiu van arrasar Grècia. Ho remarcava la presidenta grega, Katerina Sakellaropoulou: “Va ser una ocasió per demostrar una vegada més que el sentit de solidaritat i la manifestació de la humanitat en circumstàncies difícils és una característica comuna que uneix els nostres dos pobles.”

Erdogan no visitava Atenes des del 2017, quan es va reunir amb l’aleshores primer ministre grec, Alexis Tsipras, amb qui no va arribar al mateix nivell de cooperació que amb Mitsotakis. Amb l’actual primer ministre grec fins i tot ja han acordat la següent trobada: la primavera que ve a Ankara.

“Les dues parts necessiten la pau per diversos motius com ara l’economia i el turisme. Aquests acords són una mostra que no es necessiten tercers actors per ser amics”, argumenta l’expert en relacions internacionals Ali Faik Demir, professor de la Universitat de Galatasaray. “Quant temps durarà? No ho sé, però jo crec que el 2024 serà un bon any per als dos països, tot i que actualment les relacions canvien molt ràpid”, hi afegeix.

Les tensions històriques entre Turquia i Grècia continuen sense resolució. La situació de la minoria musulmana ètnica turca a Grècia, els illots del mar Egeu en disputa, la voluntat d’ampliar les aigües territorials per part de Grècia i la divisió de l’illa de Xipre són algunes de les més importants.