La Ludwig Band s’autodeclara el segon millor grup d’Espolla, però és clar que és un dels més importants sorgits de l’escena musical gironina i catalana en els últims anys. Així ho demostra el fet que, per tercer any consecutiu, La Ludwig Band hagi guanyat, amb el seu tercer àlbum, Gràcies per venir, el premi honorífic al millor disc gironí de l’any, decidit a partir de les votacions que han portat a terme professionals del món de la música de les comarques gironines –46 votants en aquesta edició–, organitzades des del 2017 per El Punt Avui i Alter Sinergies.

El 2023 ha estat un bon any discogràficament parlant, tant per la quantitat de discos gravats per artistes nascuts o residents a les comarques gironines –69 discos, xifra rècord– com per la seva alta qualitat mitjana. Ho constata també la presència de molts artistes gironins en altres llistes nacionals o estatals. Per exemple, en la de la revista Enderrock, La Ludwig ocupa el número 3, Clara Peya i Sílvia Pérez Cruz comparteixen la quarta posició, i Cala Vento es troba en el sisè lloc.

És significatiu que aquest any hagin publicat nous discos la majoria dels artistes que han guanyat aquest premi o s’han situat habitualment entre les primeres posicions, com ara Clara Peya, que va guanyar el 2018 amb Estómac; Cala Vento, que ho va fer el 2019 amb Balanceo, i ara ha quedat en una digna segona posició, no gaire distanciada per vots de la primera, i Sílvia Pérez Cruz, que va encapçalar la llista del 2020 amb Farsa i es torna a situar en el rànquing dels deu primers amb Toda la vida, un día. També tornen a estar ben situats Fetus i The Gramophone Allstars Big Band, i s’hi troba a faltar Mazoni, que el 2023 només ha llançat un parell de singles.

La gran sorpresa d’aquest any l’ha protagonitzat el cantant i compositor Smoking Bambino, que ha quedat en tercera posició amb el seu primer disc en català, Llampigots i bufarandes. També és una magnífica raresa el disc en directe gravat a Banyoles, en homenatge a The Velvet Underground, per Pascal Comelade, Lee Ranaldo (Sonic Youth) i el bateria Ramon Prats.

Més enllà del rànquing dels deu primers discos, el més important és constatar la gran creativitat musical que hi ha a les comarques gironines i escoltar tots aquests discos a la llista de Spotify que acompanya la versió digital d’aquest article.