La memòria del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) del 2022 recull que tan sols es van redactar 17.913 sentències en català, sobre un total de 268.723. El percentatge se situa, doncs, en un 6,67%, dels més baixos des que hi ha dades o el Departament de Justícia en fa un seguiment.

El territori judicial amb el percentatge més alt de sentències redactades en català és Girona, amb un 15,60%, seguit de Lleida, amb un 10,80%. Per contra, les resolucions judicials escrites en català sobre el total de les redactades al territori és únicament del 2,66% a Tarragona i de l’1,30% a les Terres de l’Ebre, entre els percentatges més alarmants que dibuixa la memòria anual de dades de les actuacions dels tribunals catalans.

La mateixa memòria admet que “tot i que no es pot saber el percentatge en l’ús del català en els diferents actes judicials que no són una sentència, no es pot obviar que la seva utilització en l’administració de Justícia és molt inferior al seu ús quotidià en altres àmbits de la societat catalana”. Tot i que la memòria insisteix en la necessitat que es respectin “l’efectivitat dels drets lingüístics” dels ciutadans, el mateix president del TSJC, Jesús María Barrientos, va admetre al Parlament que només veu solució al baix percentatge incentivant les vocacions a la carrera judicial al territori català com a fórmula per potenciar l’ús de la llengua pròpia. Barrientos va descriure que “un percentatge elevadíssim dels professionals de justícia que exerceixen la seva tasca a Catalunya no hi procedeixen, i no tenen el català com a llengua pròpia”. “Solució? Promoure professionals oriünds, autòctons de Catalunya que cobreixin les vacants judicials”, proposava, sense aclarir si el Ministeri de Justícia o cap institució estatal es comprometria en aquesta promoció.

Del centenar de nous jutges d’enguany, uns setanta estaran destinats a Catalunya, la majoria dels quals no coneixen la llengua i, en molts casos, “les seves destinacions aquí són forçoses”, admetia Barrientos. I dels 138 nous jutges que entraran a la carrera judicial a finals de l’any que ve, tan sols “vuit eren oriünds de Catalunya”.

La precarietat del català a la justícia és tan evident com que no s’hi posa remei, tot i que aquest indicador de les sentències baixa any rere any. Queden ja lluny els percentatges superiors al 10% de la passada dècada. El 2015, es va assolir el 12% i el 2019, un 11%.

El degà del Col·legi d’Advocats de Manresa i vocal encarregat de temes lingüístics del Consell de l’Advocacia de Catalunya, David Casellas, coincideix que “la poca tradició opositora entre els juristes catalans, sobretot per a la plaça de fiscals, llasta la llengua”. És una causa totalment diagnosticada, però de difícil resolució. Tot i que és llengua oficial, la pràctica duu molts lletrats catalanoparlants a canviar de llengua en els escrits dirigits al jutge, simplement “per no generar un problema allà on el que es busca és, precisament, solucions a algun litigi”, defineix Casellas.

La qüestió clau es va dirimir fa anys, quan el Tribunal Constitucional (TC) va dictaminar que la llengua seria “mèrit, però en cap cas requisit indispensable” per exercir la carrera judicial a Catalunya, situa Casellas. I la millora passa, inevitablement, per l’Escola Judicial de Barcelona. La gran majoria dels qui hi estudien durant un parell d’anys provenen d’altres llocs de l’Estat. Durant més de dues dècades, han provisionat places de jutge a Catalunya, en espera de poder traslladar-se a altres llocs de l’Estat. Però alguns d’ells acaben residint permanentment a Catalunya. Només que aquest percentatge canviés a la llengua catalana, la millora en l’ús en la justícia seria significatiu. Aquesta possibilitat fa ser “optimista, o potser menys pessimista” dins del realisme, el degà Casellas. A mesura que els magistrats es formin en el dret civil català, per exemple, es podran trobar noves vies d’integració.

La justícia és un dels àmbits amb un percentatge més baix d’ús. Justícia va preguntar, el 2022, sobre la llengua que empren els funcionaris judicials a les oficines, i les dades advertien que només el 14% dels jutges té el nivell bàsic de català, xifra que baixava al 9% entre els fiscals. Pel que fa als secretaris i altres funcionaris, el coneixement ja superava el 25%.

Tampoc les dades milloraven gaire a les facultats de dret. Només la meitat de les classes eren impartides en català, mentre que el percentatge a la universitat privada s’enfonsava fins al 6%. Els percentatges entre els respectius cursos de postgrau eren similars.