Societat

PATRÍCIA VENTURA

PERIODISTA I INVESTIGADORA

“El clic fàcil erosiona la confiança en els mitjans”

“La intel·ligència artificial és a totes les fases de la cadena de valor del producte periodístic”

“Estem tan bombardejats d’informació que estem desactivats com a subjectes polítics”

Ètica i tecnologia
Patrícia Ventura (Barcelona, 1975) ha investigat a la seva tesi el paper que tenen les tecnologies en la comunicació i la cultura, i analitza com governar els sistemes algorítmics a través dels principis de la comunicació ètica. Ha dut a terme diversos informes i projectes de divulgació sobre l’ètica de la tecnologia. Combina la investigació amb la direcció de projectes digitals, la capacitació per a entitats socials i centres culturals i la formació sobre la intel·ligència artificial aplicada a la comunicació. Assessora tant administracions, com la Generalitat i la Diputació, com entitats periodístiques, mitjans de comunicació, museus i empreses.
El periodisme s’ha de reivindicar com una font en qui confiar davant l’allau d’informacions
El gran risc és que el mitjà es deixi seduir per la promesa de productivitat de textos automatitzats
El periodisme s’ha d’implicar en la governança mundial de la intel·ligència artificial

Patrícia Ventura és doctora en mitjans, comunicació i cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha elaborat l’informe Algoritmes en les redaccions, publicat pel Consell de la Informació de Catalunya, on analitza l’ús ètic de la intel·ligència artificial en el periodisme.

Tot i l’atenció que va provocar la irrupció del ChatGPT, la intel·ligència artificial (IA) fa temps que està integrada a les redaccions periodístiques, oi?
Sí, des de fa anys. Als Estats Units fa més temps; aquí potser fèiem servir automatitzacions més simples fa deu o quinze anys, unes automatitzacions que s’han anat sofisticant fins al punt que s’han normalitzat per cobrir per exemple resultats de les eleccions a petites localitats.
Només es donen els resultats?
No, també s’inclouen textos. Uns textos amb poca riquesa creativa, amb una plantilla que beu d’unes dades i que genera un text senzill i explicatiu dels resultats. Els mitjans normalment assenyalen quina informació s’ha elaborat amb intel·ligència artificial. Això es feia servir també per a la predicció meteorològica, per als resultats de la borsa i els esportius. L’argument dels mitjans de comunicació era que els permetia cobrir temes que d’una altra manera potser no haurien cobert, com ara resultats electorals de petites localitats o esportius de categories menors.
I més quan els horaris són tan ajustats i propers al tancament de les edicions.
Correcte. Als Estats Units això fa molt temps que es fa. Pensem en IA des de la irrupció del ChatGPT, però ara és en totes les fases de la cadena de valor del producte periodístic: des de la recopilació d’informació, amb eines que ens envien alertes a partir del rastrejament de paraules clau, fins a la fase de producció, amb eines de generació de textos i de transcripció d’àudios i vídeos. També en la distribució, on té un paper fonamental des de fa temps, amb la personalització de continguts a cada persona usuària dels mitjans en funció dels seus interessos amb la lògica de la distribució algorítmica. Així mateix serveix, des del punt de vista comercial, per identificar usuaris que amb determinats temes són més susceptibles de convertir-se en subscriptors. Igualment s’usa per decidir quin títol triar, d’entre un parell, perquè tingui més impacte.
Aquest ús obre riscos. Si la màquina només t’envia el que vols llegir, acabes en un ecosistema informatiu molt tancat.
Efectivament, i això és una característica de la mediació algorítmica d’aquestes plataformes, que són comercials. I com a tals, l’ètica de la informació no hi és present. El que importa és el clic. Si la personalització extrema dona més clics, hi ha més negoci. Però quines implicacions socials té? Una de les funcions del periodisme és exposar la diversitat. Per tant, des del periodisme tenim l’oportunitat de liderar la innovació en tecnoètica de la comunicació. A l’hora d’incorporar la tecnologia a les redaccions, els mitjans s’han de diferenciar de les plataformes comercials. A aquests també els interessa singularitzar-se pel que fa a la manera com fan servir la tecnologia.
Els mitjans estan caient en el parany del clic i la rendibilitat econòmica a tota costa?
El periodisme passa una crisi econòmica però també ontològica. És a dir, qui és. És el gran risc, si el mitjà es deixa seduir per la promesa de productivitat del proveïdor de textos automatitzats. Aquest pot prometre que produirà 30.000 notícies, però per a què les vol, el mitjà?
Per al clic, que vol dir més publicitat?
Exacte. Però si qualsevol amb una màquina pot fer això, en què es converteix el mitjà de comunicació? La personalització i la producció automatitzades fins a l’extrem, sense destacar el valor del factor humà, erosionen la raó de ser del mitjà de comunicació i el poden fer desaparèixer. Aquest és per a mi el principal risc: deixar-se seduir per la promesa de productivitat.
Creu que ja està passant?
En part, sí. Això no ve només de la IA generativa actual, sinó des del naixement de les plataformes de mediació algorítmica. No dic que sigui gens fàcil prendre decisions en aquest context tan canviant i difícil. Fins ara s’ha buscat el clic fàcil en molts casos, d’una forma desequilibrada a través de les xarxes, de Google i els seus algoritmes, d’una manera que fa perdre credibilitat al periodisme. I que erosiona encara més la confiança que la ciutadania ha de tenir, connectada amb el model de negoci del mitjà. Qualsevol empresa viu de la confiança de les persones, però el periodisme encara més.
En aquest parany estan caient tant mitjans tradicionals com premsa digital de nova creació.
Sí, totalment. Han adquirit un monopoli en l’esfera pública digital comunicativa a través de la tecnologia tan potent, que si un mitjà no intenta introduir-s’hi corre el risc de desaparèixer. Les decisions no són fàcils de prendre. Amb la introducció de la IA a les redaccions potser tenim una oportunitat de fer les coses d’una manera més meditada i no tant al servei de les plataformes.
Quines oportunitats creu que dona la IA al periodisme?
Ara s’ha de recórrer a la missió autèntica del periodisme, i s’obre una oportunitat de guanyar confiança a través de l’ús ètic de la tecnologia que vagi més enllà del tema comercial. En un ecosistema informatiu en què les persones estan sobreimpactades de continguts, i on es fa cada cop més difícil distingir veritat i mentida, cal una gent en qui confiar. I té sentit que sigui el periodisme qui adopti aquest paper. Però per a això s’ha de treballar en aquesta confiança i hem de ser crítics, ja que el periodisme l’ha anat perdent perquè s’ha hagut de sotmetre als poders fàctics. Des d’un punt de vista més operatiu, hi ha oportunitats per millorar els processos interns i tenir més temps. Gràcies a ella s’ha aconseguit fer investigacions com la dels papers de Pandora, ja que va facilitar el rastrejament de bases de dades de documents. En l’apropiació de la tecnologia amb sentit hi ha l’oportunitat.
El periodisme ho ha fet sempre, assumir la delegació de la societat per recollir i ordenar la informació.
Totalment. Aquesta idea de restringir i jerarquitzar la informació és fonamental en el paper mediador del periodisme i en la funció social que té. És veritat que Google tracta de fer això tecnològicament, però tira molt de la personalització. D’oferir a la persona el que vol.
Les persones es perden així una part del que hi ha al món perquè no saben que existeix.
Efectivament. Aquí hi ha l’avantatge del periodisme, però costa de fer quan això es trasllada al negoci. Si personalitzant la informació un mitjà té més clics, per què ho ha de restringir? El problema és la pressió dels valors econòmics.
Un altra qüestió és la possible pèrdua d’independència de les plataformes tecnològiques.
El que em preocupa respecte d’això és que les plataformes tecnològiques, com Meta i Google, són les grans finançadores de projectes periodístics d’innovació. Molts fact-checkers són finançats per aquestes. Google diu que la seva missió és organitzar la informació del món i fer-la accessible. Però són tecnòlegs i s’alimenten de tota la reflexió que fa el periodisme.
La ciutadania, com a consumidora, i les escoles, com a educadores, com ho han d’afrontar?
Les escoles ja comencen a fer educació mediàtica, i això és una bona notícia. A les meves criatures, que tenen deu anys, una de les primeres coses que els he ensenyat a l’hora de navegar per internet és que no han d’anar al primer enllaç que troben, sinó saber quina és la font, que han de donar més pes a la font original, fiar-se més dels mitjans de comunicació i aprendre a contrastar. Esperem així que hi haurà més consciència entre les generacions futures.
Com podem lluitar contra les ‘fake news’?
Des d’una mirada crítica. El periodisme també té un paper educador i totes les persones que estem en aquest món hem de transmetre la importància de la informació veraç en la construcció de les nostres societats democràtiques. La desinformació existia, però no amb aquesta exponencialitat.
El volum d’informació és tan gran que de vegades no es té temps de processar-la.
No és només que sigui cada cop més difícil distingir veritat de mentida, sinó que l’allau del contingut ens acaba desactivant com a subjectes polítics i ens situa en aquesta espècie de distopia que plantejava Aldous Huxley a Un món feliç. No cal que ens controlin sinó que estem tan entretinguts, tan bombardejats d’informació, que estem desactivats com a subjectes polítics. Tot això al periodisme sí que ho tenim de formació, però no s’ha educat la ciutadania perquè potser no era tan necessari en aquestes qüestions tan importants. L’educació és fonamental, però també el periodisme s’ha de reivindicar com una font en qui confiar. Gent com Elon Musk, que diu que vol que la seva xarxa sigui la font més rigorosa d’informació, usa l’argument que el periodisme manipula.
Molta gent dona per fet que els periodistes mentim.
La gran majoria de persones que ens dediquem al periodisme hem estudiat perquè ens creiem una espècie de justiciers que volem vigilar el poder. Una altra cosa és que els mitjans hagin actuat en funció dels seus interessos. Però hi ha gent que s’està jugant la vida per la veritat, i ho hem de reivindicar.
Ha fet un estudi sobre l’algoritme a les redaccions que inclou recomanacions als mitjans.
Sí, l’estudi és una eina perquè cada mitjà pugui fer la seva reflexió a l’hora de fer servir la intel·ligència artificial. Recomanacions relacionades amb la personalització equilibrada, la independència de les plataformes, la supervisió de les eines de producció de contingut, i com fer servir la tecnologia per fer un producte més ètic. Parteix de la premissa que acceptem la tecnologia, però fent una apropiació amb sentit i responsable.
Què s’hauria de regular i com?
En general hi ha una qüestió d’erosió de drets fonamentals, d’erosió de les llibertats. S’està fent servir la IA per a l’explotació laboral, a través de dispositius que estan obligats a portar els treballadors es controla el temps que triguen a fer cada cosa i es gestiona mitjançant IA. Però també ajuda al diagnòstic mèdic, per exemple, i és importantíssim regular tot això. La tecnologia, molt positiva per a moltes coses, es connecta de manera molt perversa amb determinades qüestions preocupants. I el periodisme s’ha de preocupar per explicar-ho, s’ha d’implicar en la governança mundial de la intel·ligència artificial. La Unió Europea acaba de fer una pas molt important en aquest sentit amb l’anomenada AIAct, la primera llei del món que regularà els usos de la IA. Però tot i això ha quedat una certa incertesa sobre si serà suficient per preservar els drets i les llibertats de les persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.