Javier Milei es va presentar a les eleccions presidencials argentines amb un programa trencador en què prometia reformar el país de dalt a baix, com si amb una vareta màgica es poguessin resoldre tots els problemes. Com fan molts polítics, vaja, però especialment els populistes com ell. Fa poc més d’un mes que va assumir el càrrec de president i ja ha topat de ple amb la realitat de la complexitat política del país: té la Casa Rosada, però no té una majoria legislativa ni pot fer i desfer al marge del poder judicial, que ja li ha tombat la reforma laboral, un dels puntals per “reconstruir l’economia argentina”. Milei ja té bona part de la societat argentina en peu de guerra, fins i tot votants seus, que no entenen que ja hagi trencat la promesa de no apujar els impostos.