Les llicències humorístiques a propòsit del futbol eren útils per destensar l’ambient a la inclement Brussel·les quan la investidura de Pedro Sánchez estava en joc i el lideratge del Girona tenia presumpció de caducitat, però no ara. “Si l’Osasuna perd contra el Girona, crec que es generarà un ambient més...”, va dir el secretari general de Junts, el periquito Jordi Turull, al secretari d’organització del PSOE, el navarrès Santos Cerdán, la nit de novembre de la jornada 12 de lliga, abans que l’al·ludit lamentés com el seu Osasuna era vençut pel Girona (2-4) a El Sadar. Set jornades després, l’endemà que el Girona derrotés per 4-3 l’Atlético de Madrid i desmentís l’acudit del Madrid oficial que el lideratge era una condició de Carles Puigdemont, Cerdán viatjava dijous a Barcelona per reunir-se amb Turull i només tenia al cap un partit vital en què el PSOE s’hi juga tres punts i molt més: el ple del Congrés –que per ironies d’unes obres en el sistema de votació dels escons s’haurà de celebrar al Senat– que dimecres ha de debatre i votar els primers tres decrets de la legislatura. Com si encara visqués sota el vell placebo de tenir el comodí de Ciutadans, en aquesta legislatura Sánchez i el PSOE redescobreixen abruptament que només tenen una baralla de cartes, la de l’independentisme, i que el xantatge emocional no funciona amb Junts, perquè a Míriam Nogueras no li fa angúnia votar el mateix que el PP i Vox.

El que està en joc és el decret 6/2023 (text òmnibus que inclou un polèmic article 43 bis a la llei d’enjudiciament criminal o Lecrim que altera l’aplicació de l’amnistia), el decret 7/ 2023 (de transposició de les directives de Brussel·les) i el decret 8/2023 (d’escut anticrisi). El malestar de Nogueras va néixer quan en el decret òmnibus enviat pel PSOE no hi apareixia res del retoc a la llei d’enjudiciament, i amb el BOE a la mà va arribar la sorpresa. L’afegit del 43 bis a la Lecrim obre la porta a la possibilitat que les causes judicials s’hagin de paralitzar si el magistrat planteja una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE. “No es poden donar més instruments als jutges perquè facin una lectura lesiva d’una llei quan ja hem vist el que són capaços de fer amb el Codi Penal i la llei del només sí és sí”, expliquen fonts de Junts.

La piulada de Nogueras del 27 de desembre a Twitter era la primera alarma per a La Moncloa. “Vam comunicar al PSOE que votaríem en contra dels reials decrets. A més de l’article 43 bis, que posa en risc l’aplicació de l’amnistia, en aquests reials decrets s’inclou: la idea d’acordar «conjuntament» el que correspon a la Generalitat, que no tenen la resta de comunitats i dona sempre el mateix resultat d’infrafinançament; preveu modificacions del servei públic de justícia sense aportar recursos (en la línia dels darrers quatre anys); regula temes de funció pública i de règim local; no respecta competències de Catalunya en diferents matèries, i dificulta la contractació i obvia les polítiques actives”, detallava Nogueras. Sorprenentment, entre l’avís de Nogueras i el viatge de dijous de Cerdán a Barcelona van passar nou dies en què el govern no assumia la tragèdia parlamentària que s’albirava. L’únic que ho verbalitzava era el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, dimarts en la visita al penal franquista de Chozas de la Sierra (Soto del Real). “Són decrets urgents i imprescindibles, i confio que aconseguirem els vots. Que paralitza l’amnistia ho diu Junts, però estem seient amb ells, deixem treballar els equips negociadors en dies que són de família i de concòrdia, però també de negociació”, va dir Torres dos dies abans que el viatger socialista per a tot anés a Barcelona. Cerdán, però, en va tornar amb les mans buides: l’oferta in extremis del PSOE de tramitar els decrets com a projecte de llei i obrir-los a esmenes és rebutjada per Junts. Els de Turull i Nogueras aposten perquè els decrets siguin retirats i refets en el Consell de Ministres de dimarts.

L’afició de Sánchez pels decrets unilaterals és una tendència que Nogueras ha observat en els anys al Congrés. Des de la moció de censura del juny del 2018, Sánchez ha abusat del decret fins a l’extrem d’haver-ne aprovat ja 142, tota una plusmarca respecte als predecessors del PSOE i del PP. Sense anar més lluny, en la seva primera legislatura (2011-2016), i amb majoria absoluta, Rajoy va aprovar 76 decrets (el 30% de les iniciatives legislatives), entre els quals, el de l’amnistia fiscal.