Els decrets llei es justifiquen per la seva urgència i tenen un efecte enganyós sobre el públic, perquè després de l’aprovació al Consell de Ministres apareixen al BOE i immediatament entren en vigor quan encara hi ha pendent el cop de realitat de la seva convalidació al Congrés. Com en el poema de Jaime Gil de Biedma, “Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde” i el president Pedro Sánchez i el PSOE han començat a comprendre ara, a cinc dies d’una votació decisiva, que l’avís de Junts és seriós quan diu que votarà en contra dels tres primers decrets llei de la legislatura, que s’han d’aprovar dimecres en el ple del Congrés (per obres als escons, tindrà lloc al Senat). El secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, va visitar Jordi Turull (Junts) dijous a Barcelona i no va aconseguir moure els de Míriam Nogueras del no. El que està en joc és el decret 6/2023 (un redactat òmnibus que inclou un polèmic article 43 bis a la llei d’enjudiciament criminal o Lecrim que amenaça l’aplicació de l’amnistia perquè dona als jutges un nou poder de dilació amb una simple qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE), el decret 7/ 2023 (de transposició de les directives de Brussel·les) i el decret 8/2023 (de l’escut anticrisi i de contenció de preus per l’efecte de la guerra a Ucraïna, com ara l’IVA reduït en aliments bàsics fins al juny del 2024 i la gratuïtat del transport públic).

El missatge amb què el número tres del PSOE torna de Barcelona és que Junts està disposat a votar no als tres decrets i tombar-los al costat del PP i Vox. Com succeïa en la investidura de Sánchez i com succeirà fins al 2027, el PSOE (120) i Sumar (27 sense els 5 de Podem) necessiten sempre ERC (7), EH Bildu (6), el PNB (5), el BNG (1) però també Junts (7) per salvar les votacions i arribar als 178 vots que delimiten la majoria absoluta al Congrés. Només en el cas de tenir lligat el vot a favor de l’única diputada de Coalició Canària, Cristina Valido, aleshores Sánchez es pot permetre navegar amb l’abstenció de Junts i fer que la seva singladura pengi d’un sol vot (172 versus els 171 del PP, Vox i UPN). El problema, però, és que a Junts no li fa cap angúnia que els seus vots se sumin als del PP, Vox i UPN en el marcador del Congrés i ajudin a tombar els tres primers decrets de la legislatura ja en vigor.

Que un jutge (de qui dependrà l’aplicació última i efectiva de la llei d’amnistia) pugui presentar ara una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE i així suspendre tota actuació fins que aquest òrgan decideixi com aplicar el dret comunitari és el principal neguit de Junts, però no l’únic. Fonts de Junts esgrimeixen també raons competencials i de formes en aquesta inaugurada relació en què formen part de l’equació per a tot. “El PSOE està acostumat a actuar amb fets consumats i amb trágalas d’última hora, i això amb Junts no funciona”, alerten els de Nogueras. Fonts del PSOE, però, indiquen que la negociació és oberta i confien a revertir el vot de Junts i evitar una derrota parlamentària en el ple decisiu de dimecres en què també es voten les esmenes a la totalitat del PP i Vox contra l’amnistia i els objectius d’estabilitat pressupostària. Tot un repte per al president que, havent conquerit la investidura, ha titulat un llibre Tierra firme.