Un any després de l’assalt als tres poders del Brasil les cicatrius continuen obertes, tot i que les marques de destrucció que van deixar aquell frustrat cop d’estat ja gairebé no són visibles. Les causes judicials avancen ràpidament en el Tribunal Suprem, amb un balanç parcial de 1.413 denunciats, 66 presos, 30 condemnats i moltes incògnites, entre elles el paper que va jugar l’expresident brasiler Jair Bolsonaro en l’intent de cop d’estat contra el govern del progressista Luiz Inácio Lula da Silva. Els aldarulls protagonitzats per una multitud de seguidors del polític ultradretà el 8 de gener de 2023 van evidenciar un país fracturat i va posar el focus sobre el paper d’uns militars que sempre van comptar amb presència majoritària en el govern de Bolsonaro.

Aquell 8 de gener, amb una part del país descontent pel retorn al govern de Lula da Silva després d’haver-se imposat a Bolsaro a les urnes, desenes d’autobusos van arribar a la capital, Brasília, per participar en el que semblava una manifestació més contra el nou executiu, unes protestes que havien començat dos mesos enrere amb reunions per resar i concentracions davant les portes de les casernes militars. Passaven tres minuts de 2/4 de tres de la tarda del 8 de gener, quan milers de bolsonaristes convençuts que hi havia una conspiració per part dels poders de l’estat per treure el seu líder del govern van assaltar les seus de la Presidència del govern, del Congrés i del Tribunal Suprem aprofitant deu el president Lula era fora de la capital. L’objectiu: sembrar el caos i provocar una intervenció de l’exèrcit. Van ser cinc hores de descontrol, durant la democràcia al Brasil van trontollar.

En els Estats Units, on es va desplaçar per evitar entregar a Lula la banda presidencial, Bolsonaro, que no ha reconegut mai la seva derrota, va trigar un dia a reaccionar i quan ho va fer va comparar l’intent de cop d’estat amb unes protestes convocades per l’esquerra que hi havia hagut un any enrere.

Aquells aldarulls, amb imatges d’uns passius militar i altres fotografiant-se amb els assaltants, van enfadar el president Lula que no va trigar a fer una purga a l’exèrcit. La desconfiança entre el president i els militars es va fer més evident encara quan mesos més tard els va treure de l’agència d’intel·ligència, a la qual va culpar de no haver advertit de possibles atacs. Després d’una passiva reacció inicial, les forces de seguretat van actuar i al cap de cinc hores van recuperar el control de les institucions. Unes 1900 persones van ser detingudes, de les quals 775 van ser alliberades l’endemà. Tot i això, només 250 d’aquests detinguts van ser arrestats per haver participat en l’intent de cop d’estat. D’aquests 250 detinguts, 66 dels quals es troben a la presó i 30 d’ells han estat sentenciats, però només vuit compleixen condemna. La resta estan a l’espera que es resolguin els recursos d’apel·lació. Entre els investigats pel fallit cop d’estat hi ha l’expresident Jair Bolsonaro, qui ha estat inhabilitat per un període de setze anys per ocupar un càrrec públic pel Tribunal Superior Electoral per abús de poder i ús indegut de recursos públics durant la campanya electoral, frustrant així les seves pretensions de tornar a presentar-les a unes eleccions.