Les tres magistrades del tribunal d’apel·lació que estudia si l’expresident dels Estats Units Donald Trump (2017-2021) tenia immunitat com a cap d’Estat quan va intentar revertir els resultats electorals del 2020 s’han mostrat, d’entrada, escèptiques amb els arguments de la defensa del polític, que ha afirmat que fins i tot un assassinat polític estaria cobert per la immunitat presidencial.

La jutgessa Florence Y. Pan, ha posat sobre la taula els límits d’aquesta protecció preguntant si un “podria un president donar l’ordre d’assassinar un rival polític” a una unitat militar d’elit. L’advocat John Sauer –exfiscal general de Missouri i secretari del jutge conservador del Tribunal Suprem Antonin Scalia–, ha respost que només el Senat, a través d’un judici polític, pot jutjar les accions del president, fins i tot en el cas d’un assassinat polític. Sauer ha advertit que poder jutjar i/o condemnar un president per les seves accions obriria una “caixa de Pandora”. “Si un president ha de mirar per damunt de les espatlles cada vegada que ha de prendre una decisió controvertida i preguntar-se: «Aniré a la presó per això?», això debilita el seu càrrec”, ha afirmat.

Els arguments de l’advocat han xocat fins i tot amb la magistrada Karen L. Henderson, l’única de les tres magistrades del tribunal nominada per un president republicà, George H.W. Bush (1989-1993). Henderson ha considerat “paradoxal dir que el seu deure constitucional de vetllar perquè les lleis siguin fidelment executades li permet violar el dret penal”.

La defensa de Trump manté que els expresidents gaudeixen d’immunitat absoluta enfront de processos penals per qualsevol “acte oficial” realitzat mentre són al càrrec. En aquest sentit, afirmen que quan el seu representat va qüestionar el resultat de les eleccions ho va fer dins el “perímetre exterior” de les serves responsabilitats oficials com a president. Els advocats de Trump també plantegen que processar-lo per unes accions de les quals ja va ser absolt pel Senat després d’un procediment de judici polític constituiria una doble incriminació.

L’equip del fiscal especial Jack Smith, representat avui per l’advocat del Departament de Justícia James Pearce, sosté, en canvi, que la immunitat presidencial de la responsabilitat civil per actes oficials no s’aplica en els casos penals. L’oficina d’Smith recorda que l’expresident Richard Nixon es va acollir a un indult després de dimitir del seu càrrec com a resultat del cas Watergate, cosa que “reflecteix l’opinió consensuada que un expresident està subjecte a processament després de deixar el càrrec”.

Trump ha arribat aquest dimarts al Tribunal Federal d’Apel·lacions en una caravana de vehicles i ha entrat a l’edifici cap a dos quarts de deu del matí (dos quarts de quatre de la tarda hora catalana), evitant les càmeres dels mitjans que l’esperaven a l’entrada. El precandidat republicà a les presidencials del proper novembre ha volgut assistir a la vista malgrat que ni la seva presència no era requerida ni podia parlar, i ho ha fet, per tant, com a simple espectador de l’actuació de Sauer.

Sí que ha pogut parlat després de la vista. En declaracions als mitjans, ha repetit l’argument esgrimit per la defensa que rebutjar la seva petició d’immunitat obriria una “caixa de Pandora” contra els expresidents. “Sento que, com a president, cal tenir immunitat. Molt senzill”, ha sentenciat.

Trump, que torna als tribunals una setmana abans dels caucus d’Iowa, que obren la cursa electoral de les presidencials, ha acusat el Partit Demòcrata de voler guanyar-li les properes eleccions per la via judicial. “És molt trist el que ha passat amb tota aquesta situació. Quan parlen d’amenaça a la democràcia, això és una amenaça real a la democràcia”, ha lamentat.

L’alt tribunal d’apel·lació de la capital dirimeix el recurs que va presentar el polític i empresari contra la decisió d’un tribunal de Washington de rebutjar les seves peticions d’immunitats en el judici penal contra ell per intentar alterar els resultats electorals de les presidencials de novembre de 2020, que va perdre davant l’actual president, el demòcrata Joe Biden. Tot i no acceptar les demandades del president per arxivar el cas, la jutge federal Tanya Chutkan va acordar al desembre suspendre el procediment mentre es decideix l’apel·lació.

El judici està previst, en principi, per al proper 4 de març, en plena arrencada de les primàries per a les presidencials de novembre d’aquest any. Amb el litigi sobre la immunitat, l’equip de Trump busca evitar o almenys dilatar un procés penal on l’expresident està acusat de quatre delictes que li podrien suposar més de mig segle de presó, el més greu dels quals el de conspiració per obstruir un procediment oficial.

El cronograma del tribunal d’apel·lacions apunta a que resolgui la petició aviat. No obstant això, és molt probable que una vegada coneguda la decisió de la cort d’apel·lacions, alguna de les parts recorri la sentència i elevi el cas al Tribunal Suprem dels EUA, on hi ha una majoria de sis de nou magistrats considerats de tendència conservadora, tres d’ells nomenats per l’expresident. La cort suprema, però, no està obligada a escoltar el cas i podria optar per deixar vigent la sentència de l’apel·lació. Si aquest fos el cas, el judici contra Trump podria recomençar ràpidament.