No hi ha suspens sense una dramatització estrident i el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va adoptar ahir el registre actoral més passional que el seu repertori li permet. “El seu vot avui determina els preus de demà. Cada pensionista els mira avui per saber si demà se li apuja la pensió o se li congela”, va exposar Bolaños amb veu greu per obrir el ple del Congrés –celebrat al Senat per obres als escons– en què el govern de Pedro Sánchez havia de superar el seu primer examen parlamentari i testar la fiabilitat de Junts com a soci amb els tres primers decrets llei de la legislatura. “Fins a l’últim minut i fins que es prem el botó...”, hi va afegir la vicepresidenta i titular d’Hisenda, María Jesús Montero, elevant la tensió dramàtica, mentre que a l’hemicicle Míriam Nogueras (Junts) i Santos Cerdán (PSOE) homenatjaven el Macguffin de Hitchcock deixant buits els escons sincronitzadament per alimentar la imaginació de l’espectador en plena negociació final. “Això és valleinclanesc. Valle-Inclán escriuria la segona part de Luces de bohemia amb el d’avui”, va corregir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a tribut literari al seu paisà de Vilanova de Arousa. Com si la vida parlamentària s’hagués traslladat al madrileny Callejón del Gato i no al Senat, el suspens era engolit per l’esperpent en un ple de tres pistes: Junts va acabar facilitant l’aprovació del decret òmnibus de Pedro Sánchez després d’haver promès votar-hi en contra per atemptar contra l’amnistia i ho va fer gràcies al gir in extremis de fer com si no hi fos i no votar a canvi d’obtenir la delegació integral de les competències d’immigració, la supressió de l’article 43 bis a la llei d’enjudiciament civil que empoderava els jutges per dilatar l’amnistia amb una simple prejudicial al TJUE i la publicació immediata de les balances fiscals; la vicepresidenta Yolanda Díaz va veure derrotat el decret laboral amb transposicions europees per culpa del no dels cinc diputats de Podem que anaven a les seves llistes de Sumar, i el decret de mesures anticrisi va necessitar un desempat per ser aprovat després d’un 171 sís a 171 nos al marcador per culpa d’un error en la votació de Gerardo Pisarello, secretari de la mesa. A l’hora de tombar les dues esmenes a la totalitat del PP i Vox contra la llei d’amnistia, el bloc de la investidura sí que es va saber unir sense fissures i va derrotar els vets a l’oblit penal que incloïen la polèmica il·legalització de partits sota l’eufemisme de la “dissolució”. Amb el balanç agredolç d’haver salvat dos dels tres decrets i d’obrir pas a la llei d’amnistia, el govern de Sánchez respira pel rescat de Junts però alhora ningú oculta que, si aquest és el trailer real de la legislatura, la pel·lícula sencera no serà apta per a tots els públics.

Amb ERC i EH Bildu i el PNB a favor del decret òmnibus i de l’escut anticrisi, el monopoli del suspens va ser de Junts, que es va enrocar en l’hermetisme comunicatiu més absolut fins i tot després de passar l’hora límit de la votació telemàtica de les tres de la tarda i que va haver de ser ampliada mitja hora per una caiguda del sistema informàtic quan tots els diputats hi van entrar de cop per votar. Com si l’exclusiva del sentit del vot fos una ofrena a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, Nogueras i el seu equip de comunicació van ignorar totes les peticions d’informar del seu vot durant 10 hores i el van ocultar fins que el marcador va reflectir que no havien votat i que no fer res afavoria que dels 343 vots presents 172 vots a favor salvessin el decret davant els 171 en contra. “On és Pegasus quan se’l necessita!”, es va permetre ironitzar amb mordacitat una diputada catalana per retratar l’esperpent que Junts tingués el Congrés amb l’ai al cor des de les tres fins a les sis de la tarda en unes hores en les quals ja no hi havia marxa enrere possible i descobrir què havia votat era qüestió de temps. “A Junts sempre hem deixat les condicions molt clares i és que els ciutadans de Catalunya hi han de guanyar. I avui en una negociació in extremis hem tancat un acord que entre altres coses inclou la delegació integral de les competències d’immigració via article 150.2, s’ha anul·lat l’article 43 bis, es rebaixa l’IVA de l’oli al 0% i es revertiran per fi els efectes nocius del decret del 2017 que va facilitar la fugida de les empreses”, va resumir Nogueras al passadís del Senat a dos quarts de vuit del vespre. Que l’acord no va ser tan improvisat com fa veure Junts ho evidencia que, a més de la portaveu al Congrés, en la negociació final s’hi ha implicat el secretari general, Jordi Turull, que dimarts va viatjar a Madrid i ell i Nogueras es van reunir amb el PSOE fins a altes hores de la nit per explorar com desencallar l’atzucac. Fins a la vigília, Junts sostenia que res podia moure el no cap a l’abstenció. Però així va ser. En l’acord, Junts arrenca al PSOE també la reforma de la llei de societats de capital per capgirar el decret De Guindos del 2017, el reconeixement dels drets històrics en l’àmbit local català, que l’Estat assumeixi tot el cost dels descomptes i bonificacions del preu del transport públic i que quintupliqui (d’1,2 a 6,2 milions) els diners previstos per a la digitalització de l’administració. El vot a favor d’ERC no va impedir que Pilar Vallugera censurés l’abús dels decrets que fa La Moncloa i recordés que és “imprescindible el requisit del català als jutjats”.

Amb el decret anticrisi, La Moncloa havia elaborat un argumentari preventiu per detallar l’impacte de tombar l’escut amb exemples com ara que sense la pujada del 3,8% un jubilat deixaria de percebre de mitjana 734 euros el 2024 (52 euros al mes), que per a una família (parella amb dos fills majors de 14 anys) que viu als afores de Barcelona el cost a pagar de més aquest any per l’ús de Rodalies seria de 3.357 euros, o que sense les rebaixes fiscals la factura de la llum d’un consumidor mitjà passaria de 44,3 euros mensuals a 53,3. Res d’això succeirà perquè, després d’un empat a 171 vots amb què el Congrés va homenatjar el passat assembleari de la CUP, Armengol, amb el reglament a la mà, va forçar el desempat preceptiu i el decret anticrisi va prosperar –gràcies a l’abstenció de Junts– amb els 172 vots a favor del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, el PNB, Podem, el BNG i Coalició Canària i els 171 en contra del PP, Vox i UPN. Es tramitarà, a més, com a projecte de llei –i per tant s’obrirà a esmenes– gràcies a 204 vots a favor (i 137 abstencions i un en contra) en una segona votació. El Congrés va tornar a registrar un empat a 171 vots en els objectius d’estabilitat pressupostària del 2024, (pròleg al pressupost) i que van necessitar una repetició per sumar el vot 172 de Pisarello i desfer el desempat. “Per què són en política els que diuen no a tot, per il·legalitzar partits?”, va etzibar Sánchez al final del ple.

La derrotada de la jornada era la vicepresidenta Yolanda Díaz, i no perquè la jornada laboral setmanal de 37,5 hores fos un mirall deformat quan la d’ahir al Senat era de 13 hores en un sol dia, sinó perquè l’únic decret tombat va ser el seu del subsidi d’atur. “Amb el seu vot decideixen si el subsidi de desocupació és de 480 euros o 570 euros. Si els treballadors tenen dret o no a permís de lactància. Avantposin els interessos del país. Parlem de la vida de la gent”, va implorar en va Díaz. La retallada a les pensions dels majors de 52 anys, però, li va costar que Podem assaborís el pla fred de la venjança. “Estem desitjant votar-hi a favor: només demanem que ens escoltin i tenir el compromís per escrit que la retallada es retirarà del decret”, va exigir Noemí Santana (Podem) a Díaz sense èxit. És el segon gran fracàs polític de l’ara líder de Sumar i s’afegeix a l’estrèpit de salvar la reforma laboral de carambola gràcies a l’error del diputat extremeny del PP Alberto Casero en el vot telemàtic. La ferida és ara més dolorosa, però, perquè és obra del foc amic de Podem després de vetar Irene Montero a les llistes i com a ministra d’Igualtat i de deixar els de Ione Belarra sense veu al Congrés.

Davant l’esperpent que Junts fes tremolar l’estabilitat del govern i el vistiplau dels decrets fins al minut 90 quan al final el problema del PSOE i de Sumar era Podem, Oskar Matute (Bildu) tenia unes paraules per als socis del bloc plurinacional –que volia ser coral i que va ser llegit com a dard a Nogueras i Belarra– tot citant el filòsof i revolucionari Daniel Bensaïd, autor d’Una lenta impaciència: “Ens hem equivocat a vegades i fins i tot sovint. Però almenys no ens hem equivocat d’adversari o de trinxera.” El president i autor de Tierra firme, Pedro Sánchez, va acudir al Senat en el moment final de les votacions del Congrés i va demostrar amb un somriure que no titula els seus llibres amb paraules atzaroses ni quan és Carles Puigdemont qui a priori li mou el sòl.