Economia

Àsia

Cases a quatre xavos al Japó

El país asiàtic és una excepció en el sector immobiliari global: hi ha més de 10 milions d’habitatges esperant comprador

Milers d’estrangers comencen a invertir en un mercat on es venen propietats típiques japoneses a partir de 3.500 euros

Molts compren un immoble, hi resideixen una part de l’any i la resta el lloguen per recuperar la inversió

Els pisos a Tòquio tenen preus que no es veien des de la bombolla dels anys vuitanta del segle passat

El mercat immobiliari japonès passa un dels moments més estranys de la seva història: mentre els preus immobiliaris a Tòquio arriben a xifres que no es veien des de la bombolla del 1980, en gran mesura a causa dels inversors estrangers que competeixen amb els empresaris japonesos per la manca d’oferta d’habitatges de luxe al país, més de deu milions de cases a tot el país esperen pacients l’arribada d’un comprador. Si bé a Catalunya cada cop és més difícil accedir a una casa en propietat, al Japó abunden les cases buides a preus sorprenentment baixos –algunes a partir de 3.500 euros– i la major part disposen de terres de cultiu.

Segons les dades de la consultora Tokyo Kantei, el preu del metre quadrat de l’habitatge va arribar als 1,62 milions de iens (10.247 euros) el tercer trimestre de l’any passat, per sobre del màxim d’1,4 milions de iens (8.861 euros) registrat el 1990, i el preu mitjà dels apartaments nous ha batut rècord, en ascendir a 88,7 milions de iens (560.000 euros) el primer semestre. Tot i que els preus encara se situen per sota dels d’altres metròpolis, nombrosos analistes sostenen que han assolit nivells considerats inassequibles per a la majoria dels residents. Aquesta situació contrasta, en particular, amb àrees de dimensions equiparables, com per exemple Hong Kong. Segons una de les consultores internacionals de propietats immobiliàries, el preu mitjà d’un habitatge és d’1.344.637 euros, amb un rang que va des dels 450.000 fins als 9,5 milions d’euros.

A l’altre plat de la balança hi ha les zones suburbanes i rurals del país, on algunes estan mirant de revitalitzar-se convidant famílies a viure-hi i oferint cases gratuïtes si compleixen una sèrie de condicions, com ara ser residents legals al país, tenir una família amb membres de menys de quaranta anys, un o dos fills, etcètera. Els governs locals japonesos prefereixen oferir gratuïtament aquestes cases abandonades perquè, si no, poden afectar el paisatge i ser perilloses, si s’ensorren.

Encara que molts municipis han establert nous impostos per incentivar els propietaris a demolir o mantenir les cases, la disminució de la població japonesa ha deixat moltes llars sense reclamar. Moltes d’aquestes residències han estat abandonades per motius diferents, tot i que la causa principal sol ser la mort del propietari original. De vegades, un hereu es nega a acceptar la casa que van deixar els seus familiars o els parents a qui s’ha traspassat la casa no la necessiten i no volen vendre el terreny familiar per respecte. En tot cas, el resultat sol ser el mateix: una casa buida que es deixa abandonada i es deteriora.

Per intentar incentivar el trasllat de famílies de les grans ciutats a regions rurals, institucions locals i regionals de tot el país han posat en marxa pàgines web on es recopilen llistes de propietats, però alguns del sector privat no creuen que aquestes solucions governamentals ajudin adequadament els compradors interessats i han creat les seves pròpies empreses per facilitar les transaccions. Una n’és Tu Casa en Japón (www.tucasaenjapon.com), un consorci eurojaponès especialitzat en subhastes de cases que ajuden ciutadans estrangers a adquirir propietats immobiliàries al país.

Un dels primers dubtes que tenen molts clients és si els estrangers poden adquirir propietats al país, explica l’expert immobiliari en subhastes del consorci José Miguel Ywasaki. “El Japó és un país molt estable que ofereix una seguretat jurídica equiparable als millors estàndards europeus”, assegura. El responsable d’aquesta firma, especialitzada en nòmades digitals i professionals liberals que volen passar una part de l’any vivint al Japó i treballant en línia des de la nova casa, assegura: “Una part dels nostres clients compren una propietat en un lloc tranquil però ben comunicat i passen entre tres i sis mesos al país aprofitant que el passaport els permet estar en visat turístic fins a sis mesos a l’any”. “Treballen des de casa una part del dia i la resta del temps es dediquen a gaudir del país”, explica Ywasaki.

“Molts dels nostres clients renoven la seva casa perquè sigui el més còmoda possible per als seus propòsits de treball i lleure tot respectant les tradicions arquitectòniques del país, i posteriorment, en les èpoques de l’any que no resideixen al país, les lloguen a altres professionals liberals o en plataformes com Airbnb, i en pocs mesos acostumen a recuperar la inversió feta en la propietat”, revela Ywasaki. I molts tenen la possibilitat d’evitar pagar impostos en cap país, ja que no se’ls pot considerar residents fiscals.

“Actualment el Japó té molts avantatges per als ciutadans estrangers: amb un ien registrant mínims històrics, el cost de la vida al Japó és relativament baix en comparació amb altres països desenvolupats i això fa que sigui més fàcil per als nostres clients estalviar diners i viure còmodament”, comenta Ywasaki. Però aquesta no és l’única virtut que posseeix el Japó per fer atractiva la idea de residir-hi parcialment: la insignificant taxa de criminalitat i la seguretat, així com les seves excel·lents infraestructures de transport, atenció mèdica i educació, fan que el país sigui una magnífica opció per a aquells que busquen un lloc assequible, segur i atractiu per viure-hi i treballar-hi almenys una part de l’any.

10.247
euros
per metre quadrat val un habitatge a Tòquio.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.