El segrest del mar Roig acorrala Occident. El patrullatge dels combatents houthis per les aigües que connecten l’oceà Pacífic i el Mediterrani no ha provocat víctimes mortals ni ha desplegat armament de gamma alta, però posa els dirigents nord-americans i els europeus en un atzucac. L’acció dels rebels iemenites amenaça una de les principals artèries comercials del planeta. Els experts auguren que la inflació colpejarà aviat els consumidors.

Els houthis diuen que actuen en solidaritat amb la Franja de Gaza i avancen que continuaran segrestant vaixells mercantils fins que Israel aturi la massacre contra l’enclavament. Els rebels asseguren que els únics vaixells que han de tenir por de ser interceptats són els israelians o els que es dirigeixen cap a Israel. Però ningú se’n refia. El comerç marítim és opac. La propietat de la nau, la seva explotació, la nacionalitat de la tripulació i la bandera sovint divergeixen.

Mentre el nombre de víctimes mortals a Gaza havia arribat als cinc dígits, els EUA s’afanyaven a moure peça. Però no per salvar vides, sinó per salvar el moviment de béns. El secretari de Defensa, Lloyd Austin, va trigar 30 dies de turbulència a les aigües del mar Roig a anunciar la creació d’una coalició internacional. L’objectiu: “Protegir el trànsit global.” Però la proposta no va frenar els atacs, i les principals companyies navilieres del món han abandonat la ruta habitual. En vista de la falta de resultats, els EUA i el Regne Unit han atacat els insurgents iemenites, una decisió de conseqüències impredictibles.

Als houthis se’ls anomena “rebels”, però fa una dècada que controlen Sanà, la capital del Iemen, i que dominen la part més poblada i rica del país. El moviment dels houthis va sorgir a la dècada dels noranta com a oposició al govern del Iemen. El territori habitat per la població pertanyent a la secta zaidita, una branca del xiisme present al Iemen, es veia marginat després que els zaidites haguessin estat al poder fins al 1962.

La revolució islàmica del 1979 a l’Iran, potència xiïta de la regió, va provocar una embranzida d’aquest grup religiós. Hezbol·là va aparèixer al sud del Líban. Els houthis ho van fer al nord del Iemen. Tots dos, patrocinats per Teheran, formen part de l’anomenat “eix de la resistència”, una xarxa d’actors que diu oposar-se a la presència d’Occident a la regió.

El 2014, els insurgents houthis van controlar Sanà després que les friccions amb el govern, a qui acusaven de tenir lligams amb l’Aràbia Saudita i amb els EUA, anessin a més. Els dirigents saudites, preocupats amb l’expansió de combatents houthis obedients als seus arxienemics iranians, van llançar una coalició en suport del govern iemenita. La guerra pel control del Iemen ha costat més de 220.000 víctimes –comptant-hi morts causades per la crisi humanitària–. L’estancament del conflicte permet als houthis centrar-se en altres batalles, com ara la suposada defensa de la població palestina.

Els experts auguren que les butxaques europees ho notaran. L’acció dels houthis ha provocat un terratrèmol mercantil. Hi ha xifres que ajuden a entendre-ho. El 15% del comerç marítim global passa pel mar Roig, incloent-hi el 12% del petroli comercialitzat per mar. Pel canal de Suez, també hi passa el 40% del comerç entre l’Àsia i Europa.

Els EUA asseguren que els houthis han interceptat 25 vaixells des del 18 de novembre, quan van entrar en acció, fins al 4 de gener. Grans companyies com Maersk i Hapag-Lloyd han abandonat la ruta pel mar Roig i opten per envoltar el continent africà. El bloqueig ha provocat el desviament de mercaderies que sumen un valor de 200.000 milions de dòlars (uns 182.000 milions d’euros).

Això té conseqüències. Encerclar l’Àfrica suma deu dies de viatge si es fa camí cap a Europa i un milió de dòlars més en combustible. Si es navega cap als EUA, són fins a quatre setmanes més. Provar sort i travessar el mar Roig tampoc és bon negoci. Les asseguradores cobren ara deu cops més.

També hi ha els endarreriments, que podrien reduir la capacitat de transport de mercaderies a escala global fins al 15%. Els vaixells que ja van a deshora per descarregar a Occident han de tornar després a l’Àsia, i cada retard provoca un efecte dòmino en les cadenes de producció. La roba, el cafè i els productes electrònics es podrien veure encarits. Els EUA assumeixen que no es pot escortar cada vaixell que travessa el mar Roig. Mentrestant, els houthis assenyalen Gaza.