Segons les dades del Sistema de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, el Sivic, dimarts la taxa d’incidència de les infeccions respiratòries agudes mostrava un lleuger descens respecte a la setmana anterior. Això fa pensar que podríem haver passat ja el pic i que a partir d’ara ja començarà a baixar…

El 40% de les infeccions respiratòries agudes estan causades pel virus de la grip, amb bastanta diferència amb el percentatge de mostres que surten positives en covid, que és d’un 9%, i del virus respiratori sincicial, que és d’un 7%. També hi ha un percentatge relativament alt, d’un 12%, de rinovirus, que són els habituals que provoquen el refredat.

Jo seria prudent amb les dades. La setmana passada van tornar a començar les escoles i no sabem què pot passar. Podria ser que encara que estiguem baixant es pogués veure un cert repunt d’aquí a una setmana o dues.

L’any passat aquest segon pic va estar causat per un canvi de circulació de virus. Va circular el virus A i el segon pic, al cap de sis setmanes, el va provocar el virus B, que pràcticament no havia circulat en la primera onada epidèmica. Aquest any està circulant pràcticament el virus A(H1N1) i el B gairebé no ha circulat, i ja veurem què passarà. La tornada a l’escola explicaria un lleuger increment a partir de la setmana vinent però del mateix virus que està circulant ara, no d’un de diferent.

Jo en aquests moments no la trauria, perquè el que sí que és cert és que en els llocs on és obligatòria la mascareta, tant en hospitals com en centres d’atenció primària, hi ha persones malaltes i persones vulnerables. A més, encara que sembla que ja estem en el pic de la corba i de baixada, continua havent-hi una alta circulació de virus. Jo crec que la mesura del govern de mantenir-la quinze dies i després valorar-ho és adequada. No es pot prendre una mesura i al cap d’una setmana o de quatre o cinc dies treure-la.

Si entenem per col·lapse que no es pot visitar els pacients, és cert que no s’ha arribat a aquest extrem, però sí que hi ha hagut una càrrega assistencial molt alta i una tensió elevada a les urgències hospitalàries, on hi havia una gran afluència de pacients que havien d’esperar hores per ser atesos. En alguns hospitals més petits fins i tot s’han hagut de desprogramar intervencions quirúrgiques per poder tenir més llits per hospitalitzar pacients. Aquest any a més ha coincidit també que els moments pitjors han estat durant les festes de Nadal, quan també hi ha vacances de professionals sanitaris.

Jo crec que hi ha dos factors clars. Després de la pandèmia, com que ens hem hagut de vacunar diverses vegades, hi ha una mica el que en diem la “fatiga pandèmica”. I la població s’ha relaxat. Dit això, jo crec que la campanya informativa que s’ha fet ha estat una campanya pobra. No hi ha hagut prou informació perquè els professionals sanitaris i la població agafessin consciència que les vacunes prevenen hospitalitzacions i morts. La campanya del Departament de Salut hauria d’haver estat molt més àmplia.

Estàvem acostumats, abans de la pandèmia, que les persones grans i les persones amb factors de risc, fins i tot sense demanar hora, anaven al CAP i se’ls vacunava. Aquest any han donat hores per a molt tard. I això no pot ser.

El que ha passat és que amb la bronquiolitis la cobertura vacunal ha arribat al 83% i amb la grip ha estat del 26%. Caldrà analitzar-ho.

Per això és important explicar les coses bé. Vacunar els menors de cinc anys és necessari. En mortalitat no, però la incidència d’hospitalitzacions entre els nens petits és pràcticament la mateixa que en gent gran. Un menor de cinc anys té un risc més alt d’ingrés que un de sis, set o vuit anys. Fa anys que l’OMS recomana que un dels grups prioritaris per vacunar-se de la grip siguin els nens més petits de cinc anys. I no només per ells, sinó perquè els nens són els grans transmissors a la comunitat i la vacuna pot reduir la circulació de virus.