Tribuna
Lloguers i salari mínim
Un portal especialitzat en temes immobiliaris ha pronosticat que l’any 2024 serà l’any del “lloguer residencial”, és a dir, el lloguer d’habitacions creixerà respecte a una època en la qual clarament ha anat a l’alça. El motiu és obvi: la insuficiència de les rendes mitjanes per a fer front al lloguer d’un habitatge complet, ja no diguem per a afrontar l’adquisició d’un habitatge.
Que jo sàpiga no és una regla escrita, però des de sempre s’ha dit que, per a aconseguir un equilibri entre ingressos i despeses personals, en un període de temps determinat la suma de despeses per tot concepte que una persona o família destina a l’habitatge no ha d’excedir al 30% dels ingressos totals d’aquesta persona o d’aquesta família. Ens centrarem en el salari mínim interprofessional (SMI).
El gràfic mostra l’evolució dels metres quadrats d’habitatge en lloguer que, de mitjana, s’han pogut llogar a Espanya des de l’any 2006 amb el 30% de l’SMI (l’any 2023 l’SMI està referit al setembre).
Clarament s’observen tres fases: una d’alça fins al 2014, una altra de caiguda fins al 2018 i una tercera d’ascens fins a l’actualitat, una cosa que en principi podria estranyar per la constant alça que la quantia dels lloguers està experimentant des de fa anys, sobretot referent a les dues fases en les quals ha anat creixent la quantitat de metres quadrats accessibles amb el 30% de l’SMI. L’explicació d’aquest fet pot sorprendre.
D’entrada no ha d’oblidar-se en cap moment que el preu dels lloguers amb el qual s’ha elaborat el gràfic és la mitjana de tot Espanya, i és evident que no en tots els punts d’Espanya l’evolució dels lloguers ha estat idèntica, però per a on volem arribar això importa relativament poc. El preu del lloguer mitjà en euros de cada any va descendir el 27,6% entre el 2006 i el 2014. Això es va deure a l’augment de la desocupació i a la caiguda de les rendes que va ocórrer des de l’inici de la crisi el 2007. Entre el 2014 i el 2018 el preu del lloguer mitjà va augmentar el 43,1% a causa de l’augment de la demanda. I entre el 2018 i el 2023 l’augment va ser del 15,1%. En total, el 19,3% entre el 2006 i el 2023.
Enfront de tal evolució la de l’SMI, també en euros de cada any, ha estat completament diferent. Entre el 2006 i el 2014 l’SMI va créixer el 19,3%. El 14% entre el 2014 i el 2018. I el 46,8% entre el 2018 i el 2023. El 99,7% entre el 2006 i el 2023.
És a dir, deixant a un costat l’impacte que la inflació hagi tingut sobre l’augment dels lloguers i sobre el poder adquisitiu de l’SMI perquè s’està duent a terme una comparació any a any, l’augment que en el període han experimentat els lloguers és molt inferior al que ha experimentat l’SMI en termes mitjans d’Espanya.
L’anterior pot semblar positiu, però tal impressió desapareix quan es baixa al nivell de la realitat: el 2006, amb el 30% de l’SMI, tal com fixa aquesta norma no escrita que és la quantitat màxima que de la renda hauria de destinar-se a l’habitatge, es podia accedir a 17 m² d’habitatge (l’expresso així perquè sembla ridícul dir “un habitatge de 17 m²”). El 2014 amb el 30% de l’SMI podien llogar-se 29 m² d’habitatge, 23 m² el 2018, i 29 m² el 2023. Dades que no val la pena ni comentar.
L’accés a un habitatge en lloguer és molt problemàtic per a moltes persones per múltiples raons, però bàsicament per tres. 1) La quantitat de renda que a Espanya la persona mitjana pot destinar a habitatge és baixa perquè baixa és la renda pel fet que ho és la productivitat. 2) L’oferta d’habitatge residencial en lloguer és molt menor que la demanda. Per què? Doncs perquè a Espanya, en funció de la demanda, és marginal l’oferta d’habitatge públic en lloguer perquè mai hi ha hagut una intenció manifesta que n’hi hagués. 3) Perquè per a accedir a l’SMI cal treballar la totalitat de la jornada legal i un temps de treball menor es paga amb una quantitat proporcional al temps treballat, la qual cosa tiba a la baixa la renda disponible (i és la raó per la qual el 15% de les persones que treballen són oficialment pobres).
I el més sorprenent: és increïble que, sent com és l’accés a l’habitatge un dels principals problemes d’Espanya, ni hagi estat ni sigui un dels principals cavalls de batalla dels partits polítics. No troben?
