TRÀNSIT
Gestió tecnològica del trànsit
El Servei Català de Trànsit aposta per velocitat variable, radars i càmeres d’IA que prediguin congestió i avisin el conductor
Començarà de Pont de Suert a Portbou una inversió de 60 milions en 3 anys per reduir un 20% els morts a la carretera
El 2023, hi va haver 150 morts en 134 accidents mortals a les vies catalanes, una xifra que suposa una reducció del 14,3% respecte fel 2019, que es pren com a referència –les autoritats de trànsit prenen com a referència el primer any de la dècada per fer balanços, però es va considerar que l’any 2020 no era un bon any perquè la caiguda de la mobilitat i el trànsit per la pandèmia de la covid-19 distorsionaria totes les comparatives. En el pla de deguretat viària 2020-2023, el repte era reduir els morts un 15%. En carreteres interurbanes, els accidents mortals es van reduir un 16,8%. La majoria de morts es van produir al gener, el març, l’abril i el juliol, mentre que es van reduir un 40% respecte del 2019 als mesos de febrer, maig i juny, que van coincidir amb tongades de pluges que van fer disminuir el trànsit.
Tot i que el percentatge de reducció de la sinistralitat del 2023 s’ha apropat a l’objectiu, a pesar de no assolir-lo, el pla de seguretat viària 2024-2026 plantejarà el repte de reduir els morts en un 20%. El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, no dubta a afirmar que “hi estem lluny”: “Caldrà baixar molt més la sinistralitat.” Els instruments són diversos, però l’aposta prioritària del SCT és millorar la infraestructura i la gestió del trànsit, especialment pel que fa a tecnologia. Per exemple, en el balanç de sinistralitat que feia fa quinze dies, Lamiel ho considerava la millor mesura per reduir la mortalitat entre els motoristes, que sí que ha augmentat aquest any passat. “Creiem en la intervenció sobre la infraestructura”, defensava en relació a la decisió de les autoritats estatals de la DGT d’obligar a fer cursos als conductors amb carnet de cotxe que vulguin conduir motos de 125 cc i a portar casc integral –el 85% dels motoristes morts ja el portaven, recordava Lamiel. “És evident que tenim una important carta per jugar”, afirmava Lamiel en referència a la millora de la infraestructura tecnològica. Trànsit espera poder invertir, aquest proper trienni, 60 milions en velocitats variables: radars de tram, de travessera i mòbils, però també sensors meteorològics i càmeres d’intel·ligència artificial (IA).
Inici per l’eix Pirinenc
Té previstes actuacions integrals a l’eix Transversal, el Diagonal, el de Ponent i el Pirinenc (N-260), per on començarà les reformes enguany. En aquesta via que travessa el Pirineu transversalment de l’Alta Ribagorça fins a l’Alt Empordà, l’organisme planeja invertir 22 milions en tres fases d’obra: la primera, del Pont de Suert a la Seu d’Urgell; la segona, de la Seu a Ripoll, i la tercera, de Ripoll a Portbou. S’actuarà a l’eix, però també a les carreteres que hi desemboquen des del sud: la C-12 fins a la Pobla de Segur, la C-14 fins Adrall, la C-16 fins al túnel del Cadí i la C-17 fins a Ripoll.
Tenint en compte que hi ha més presència de fauna, per tractar-se d’un eix viari de muntanya, però també més afluència de ciclistes i motoristes que en altres llocs –“Catalunya és un país moter el cap de setmana”, diu Lamiel–, s’instal·larà senyalització de velocitat variable amb càmeres i sensors que registraran l’entrada a la via de qualsevol mamífer, però també la presència de ciclistes, de manera que la senyalització avisi els conductors al tram de carretera previ perquè condueixin amb moderació i atenció. El Servei Català de Trànsit també vol provar d’instal·lar sensors meteorològics que adverteixin, per exemple, de gel o aigua a la via i d’asfalt roent per l’alta temperatura a l’estiu –“per a un motorista, un cop de calor és com conduir begut”, exemplifica Lamiel. El director del servei recorda que la darrera gota freda al Montsià, amb 200 litres en poques hores, “va rebentar l’N-340”, que es va haver de tallar entre Alcanar i Amposta, mentre que l’AP7 es va haver de tallar entre Ulldecona i Freginals.
Càmeres d’IA a l’AP7, la C-58 i la B-23
Les millores també contemplen radars de tram i càmeres d’IA amb programari informàtic que permet comptar nombre i tipus de vehicles, però també predir la congestió. Lamiel defensa que cal “un sistema intel·ligent de gestió del trànsit que no estigui limitat només a la velocitat variable”.
Les càmeres d’IA seran una aposta específica per a l’AP7, l’autopista que ha incrementat densitat de trànsit i accidents des de la desaparició dels peatges. Com que precisament l’extensió l’any passat de la velocitat variable als trams més conflictius d’aquesta via d’alta capacitat ha permès el 2023 reduir accidents, Trànsit preveu ampliar-hi de 20 a 50 les càmeres d’IA, que fan possible “conèixer el comportament del trànsit” i han d’acabar permetent “fer entrar missatges de veu a l’interior del vehicle” per avisar el conductor del que està passant algun quilòmetre davant seu –missatges de veu que avisarien el conductor a través dels seus dispositius electrònics per mitjà de la funció de veu d’aplicacions com, per exemple, Google Maps.
També a la C-58 i a la B-23 a l’àrea metropolitana es volen estendre les càmeres d’IA, perquè avui només n’hi ha dues. Lamiel explica que la reducció d’accidents a l’AP7 l’any passat ha estat possible, a més de per l’extensió de la velocitat variable, per l’aprenentatge de la conducció en una via amb més densitat que han anat fent els conductors –amb la supressió dels peatges, la densitat de trànsit ha augmentat al voltant del 40% i la presència de vehicles pesants, de l’ordre del 30% segons les darreres dades. Amb l’increment de trànsit i accidentalitat vam adonar-se “que calia actuar de manera immediata sobre la velocitat”, argumenta el responsable de Trànsit.
En darrer terme, el servei també s’equiparà, aquest primer trimestre de l’any, amb quatre “carros radar” –radars mòbils de darrera tecnologia que circulen com un turisme amb remolc– fins a ampliar-se amb vint més els propers tres anys.
Radars de travessera a les ciutats
Contràriament al que ha passat a les vies interurbanes, a les ciutats i pobles la sinistralitat viària s’ha incrementat. Fins al 31 de desembre del 2023, 78 persones van morir en 77 accidents, una xifra que suposa un increment del 16,5% respecte del 2019. També es van incrementar un 6,6% els ferits greus. Tres quartes parts de les víctimes mortals es van produir a la demarcació de Barcelona i també tres quartes parts (59) eren dels col·lectius vulnerables: 30 vianants, 24 motoristes i 5 ciclistes. Lamiel explica que es fa difícil trobar “un patró comú” per explicar la causalitat, però anuncia també l’extensió dels radars de travessera fixos als trams viaris urbans amb més sinistralitat. És una reivindicació explícita de municipis que el Servei Català de Trànsit vol atendre, però Lamiel adverteix que també demanaran a les autoritats locals que adoptin mesures de “pacificació” del trànsit en aquests punts negres de les seves ciutats o pobles. Pel que fa a la caracterització de la sinistralitat en vies interurbanes, la meitat de víctimes es van produir el cap de setmana o en festiu (76), en comparació amb els dies feiners (74). La majoria de morts es van produir a la tarda –des de divendres a les 15 h fins a diumenge– (29). La probabilitat més alta de patir un accident mortal és a la tarda i el diumenge.