La manca d’aigua, l’incre­ment dels cibe­ra­tacs i la ines­ta­bi­li­tat geo­política són tres dels prin­ci­pals ris­cos per a les empre­ses el 2024. L’Ins­ti­tut Cerdà ha pre­sen­tat aquest dimarts la 3a edició de ’l’Obser­va­tori de ris­cos per a les empre­ses a Espa­nya amb la par­ti­ci­pació de 50 experts i que iden­ti­fica fins a 32 pro­blemàtiques econòmiques, medi­am­bi­en­tals, ins­ti­tu­ci­o­nals, soci­als i tec­nològiques. De fet, l’Obser­va­tori també des­taca altres ris­cos com la incer­tesa en l’accés a matèries pri­me­res, la insu­fi­ci­ent regu­lació de la intel·ligència arti­fi­cial (IA), el canvi climàtic, la pèrdua de fia­bi­li­tat de les cade­nes de sub­mi­nis­tra­ment glo­bals, el repte demogràfic vin­cu­lat a l’enve­lli­ment de la població o el cost crei­xent de l’estat del benes­tar.

“Són un seguit de ris­cos que les empre­ses hau­ran de ges­ti­o­nar amb urgència, a curt, mig i llarg ter­mini”, ha recal­cat el direc­tor gene­ral de l’Ins­ti­tut Cerdà, Car­los Cabrera, que també ha posat sobre la taula altres difi­cul­tats sin­gu­lars com la imple­men­tació de mesu­res de cor­recció del deute públic o l’incre­ment de la freqüència i la per­sistència de les ona­des de calor. A la llista dels deu ris­cos prin­ci­pals que des­taca l’informe de l’Ins­ti­tut Cerdà n’hi ha qua­tre que poden tenir un “impacte acce­le­rat”: l’incre­ment del desor­dre infor­ma­tiu, l’apro­fun­di­ment de la frac­tura social, els desa­jus­tos entre la pla­ni­fi­cació i la imple­men­tació de la tran­sició energètica i la frag­men­tació de l’eco­no­mia glo­ba­lit­zada en blocs enfron­tats.

El pre­si­dent de l’Ins­ti­tut Cerdà, Sal­va­dor Ale­many, ha recor­dat que l’Obser­va­tori de ris­cos es va posar en marxa amb la volun­tat de ser una “eina útil” per a la presa de decisió de les empre­ses en el marc d’un pano­rama mun­dial incert i com­plex”. “Apor­tant una visió externa sobre pos­si­bles ris­cos i ater­rant l’anàlisi glo­bal, espe­ci­al­ment l’euro­peu, a l’àmbit espa­nyol”, ha pun­tu­a­lit­zat Ale­many. “També per pro­moure espais de col·labo­ració entre empre­ses i amb l’admi­nis­tració pública per a l’inter­canvi d’infor­mació en el camp de la detecció de ris­cos, per pre­ve­nir-los i ges­ti­o­nar-los”, ha recal­cat el pre­si­dent de l’Ins­ti­tut Cerdà, que ha defen­sat el valor del “conei­xe­ment com­par­tit”.