Els caps d’Estat i de govern de la UE buscaran aquest dijous un acord per desbloquejar 50.000 milions d’euros d’ajuda a Ucraïna per als pròxims quatre anys, després de setmanes de negociacions que no han servit per aconseguir posar fi al vet hongarès.

El govern de l’ultraconservador de Viktor Orbán va bloquejar el desembre passat el pacte al qual ja havien donat el seu vistiplau els altres vint-i-set països del bloc, la qual cosa va dur a convocar una cimera extraordinària de la qual ha de sortir o un acord avalat per Budapest o bé amb una solució que permeti canalitzar fons a Kíiv sense el seu suport.

Diversos funcionaris no amaguen el malestar amb la posició del govern hongarès, enmig de rumors sobre eventuals represàlies.

“No és coincidència que el país membre de la UE que més viola els nostres valors comuns (...) sigui també el país membre que encara es troba fora del consens de la UE sobre el tema de l’ajuda a Ucraïna”, ha lamentat la secretària d’Estat alemanya per a Afers Europeus, Anna Luhrmann.

Per aquest motiu, Luhrmann va demanar “endurir” les eines de què disposa la UE per obligar Hongria a respectar l’estat de dret.

Hongria, que el desembre va vincular el seu suport al paquet d’ajuda a Kíiv al desbloqueig dels 21.000 milions d’euros en fons que Brussel·les manté congelats per atacs a l’estat de dret, rebutja incloure els fons per a Ucraïna en el pressupost plurianual de la UE i demana prorrogar més enllà del 2026 el termini per usar els fons de recuperació als quals de moment no té accés.

En els darrers dies, però Budapest s’ha obert a incloure l’assistència a Ucraïna en el pressupost sempre que les ajudes s’aprovin nia anualment per unanimitat, la qual cosa li donaria dret a vet en el futur. La resta de socis ho rebutgen, atès el fet que els pressupostos anuals només requereixen una majoria qualificada per tirar endavant.

La tensió entre Budapest i Brussel·les ha augmentat en els darrers dies després que una informació publicada aquesta setmana pel diari Financial Times sobre un pla secret de Brussel·les per pressionar Budapest.

L’estratègia, segons el mitjà britànic, es basaria a tallar de cop el finançament de la UE a Hongria i així aconseguir el col·lapse de la confiança dels inversos. El país es veuria ofegat econòmicament i no li quedaria altra opció que acceptar les condicions de Brussel·les.

Després de la publicació d’aquesta informació, que Brussel·les nega, Orbán ha acusat la UE de “xantatge”. Ucraïna necessita amb total urgència l’ajuda de la UE per continuar la seva defensa contra l’agressió de Rússia, després que la falta d’acord polític a la Cambra de Representants dels EUA entre republicans i demòcrates impedeixi l’aprovació d’un paquet de fons addicionals.