Un altre exemple de la desigualtat de gènere en la ciència és la desproporció evident que registra el programa Icrea, pel qual el Departament de Recerca ofereix posicions d’investigador a través d’un procés de selecció internacional, competitiu i independent, orientat exclusivament a l’excel·lència. Representen menys de 1% del personal investigador del país, però també un model a seguir pel seu prestigi i la capacitat d’atraure talent i fons competitius. Doncs bé, de les 276 posicions que hi ha actualment, el 75% són homes.

Aquest biaix també es fa present a les Universitats, amb un 73% de catedràtics homes. Altres marcadors més fàcils de modificar, com ara a qui s’encarrega les lliçons inaugurals del curs, tampoc no estan equilibrats: el 64% són homes. Alguna cosa està canviant, és cert, però molt lentament: en el període 2006-2016 les distincions honoris causa concedides per les universitats catalanes van anar a parar a homes en un 80% dels casos, mentre que des de llavors fins al 2021 ells només van rebre un 60% de les distincions.

En qualsevol cas, la intenció de revertir aquesta situació existeix. La institució Cerca va ser pionera a establir un pla de gènere i els centres adscrits hi van anar al darrere fent-ne de propis. Actualment, disposar d’un programa que fomenti la igualtat de gènere és imprescindible per aspirar a aconseguir fons per a la recerca dels programes competitius europeus. Amb la voluntat de revertir aquest biaix, segons fonts del sector, fa uns anys es va arribar a proposar a alguns centres que fomentessin una imatge femenina, “encara que fos artificial”, per tal de facilitar l’entrada de noves científiques. Arran d’això, es van crear posicions directives i de representació per tal que les ocupés una dona. Fruit d’això, però també de la millora natural de la situació, en el segon nivell de poder dels centres Cerca el balanç de gènere està molt més equilibrat. El 18 de gener, els llocs de gerent o director executiu dels centres estaven ben equilibrats: 19 homes, 21 dones i un pendent de designació.

A la cúspide, però, el 85% dels centres Cerca tenen lideratge masculí. Una situació que ha millorat recentment, perquè fa uns quants anys no hi havia cap dona al capdavant. Tot indica que l’equilibri en aquest nivell trigarà a arribar. Primer, perquè cal que moltes dones progressin fins a posicions de lideratge anteriors per aspirar a dirigir els centres. I segon, perquè en alguns casos hi ha directors que busquen la manera de fer-se imprescindibles i perpetuar-se en el càrrec. Ara fa uns anys, des de Cerca es va intentar limitar el seu mandat a dos exercicis de quatre anys, però el patronat de la institució s’hi va oposar.

Afortunadament, ara la conscienciació de la societat en qüestió de gènere ha millorat molt. La doctora Begoña Benito, al capdavant de l’Institut de Recerca de Vall d’Hebron, recorda “certes experiències de discriminació de gènere, viscudes o no en primera persona, ara fa aproximadament vint anys, quan començava en la professió”. Actualment veu una situació molt diferent: “No percebo el mateix entorn, el mon biomèdic i la societat en general han acceptat amb més naturalitat el lideratge femení, però encara ens queda un bon camí per recórrer.”Benito admet que en aquesta transició dels darrers anys han estat importants i necessàries certes accions de discriminació positiva en els darrers anys. “Penso que és especialment clau donar suport a les dones científiques en les etapes de major vulnerabilitat. Ara bé, la discriminació positiva haurà de ser aplicada amb coherència i només de forma transitòria per no devaluar el mèrit de les pròpies dones ni incórrer en discriminació inversa envers els homes. El talent és el talent, i no hauria d’entendre de segregacions”, conclou.