Cultiu de cèl·lules

Per reproduir la carn, els investigadors japonesos primer van aïllar i van cultivar dos tipus diferents de cèl·lules de les galtes d’una vaca wagyu i van utilitzar les cèl·lules satèl·lit per formar el múscul, és a dir, les parts vermelles del filet, i es van extreure les cèl·lules mare adiposes per esdevenir les venes i el greix del filet. Un cop pres això, cal reconstituir el contingut de greix intramuscular característic del wagyu, donant-li aquest marbrejat, o, com en diuen els japonesos, sashi.

Un cop demostrada la capacitat de la seva tecnologia per produir carn estructurada, l’equip científic encara ha de superar alguns obstacles perquè sigui comercialment viable. El més gran és la necessitat d’ampliar la tecnologia. “Des d’un punt de vista tècnic, hauríem de poder automatitzar-ho tot”, afirma Matsusaki. “La part més desafiadora serà produir prou cèl·lules. Si ho podem aconseguir, no veig problemes per avançar”. Un altre dels grans desafiaments serà crear un component similar a la sang, ja que la sang dona a la carn part de la seva olor i el seu gust.

No només és la innovació tecnològica la que vol avançar; la necessitat d’una legislació emergeix com a component crucial a la introducció d’aquest nou aliment. Per comercialitzar aquesta carn, serà essencial implementar mesures transparents en termes de gestió de la higiene i traçabilitat. Això passa perquè la carn cultivada es produeix mitjançant un mètode de processament completament nou en comparació amb els aliments convencionals. Establir regulacions adequades es presenta com un pas essencial per garantir la seguretat i la qualitat d’aquest producte pioner en l’àmbit alimentari.

Un altre dels principals desafiaments que tindrà aquest projecte en el futur serà convèncer els consumidors dels beneficis de menjar carn produïda artificialment. Ningú ha tastat el producte, ja que es requereixen més estudis abans que es permeti a qualsevol ésser humà cuinar-lo i menjar-se’l. Segons els investigadors, actualment hi ha reaccions extremes molt oposades: la dels que estan molt interessats a tastar la carn quan estigui disponible i la dels que no volen ni veure-la.

L’equip liderat per Matsusaki, una part del qual provinent de França, es mostra molt entusiasta amb els beneficis que aquesta tecnologia pot aportar en un futur en tots els àmbits, també amb el medi ambient. Segons aquests científics, la feina que estan desenvolupant és molt respectuosa amb el medi ambient i està oberta que des d’altres sectors puguin ajudar a desenvolupar aquesta tecnologia integrant-hi els seus propis elements tecnològics i poder convertir-la en un cicle alimentari.

El bestiar és la font agrícola de metà més gran, un gas nociu amb efecte d’hivernacle, i això, juntament amb la crisi alimentària, és un dels reptes a què s’enfronta la humanitat en un futur no gaire llunyà. Els científics creuen que cap d’aquests problemes a què s’enfronta la humanitat es pot resoldre de manera individual, sinó que aposten per una cooperació des de diferents àmbits per aportar solucions globals viables i sostenibles.

Denominació d’origen

A la regió muntanyosa de Hyogo, on es produeix la famosa carn de vedella de Kobe, els criadors no mostren cap mena de preocupació per aquests tipus d’investigacions. El ranxo Kawagishi, amb més de setanta anys d’experiència, liderat per Masaki Kawagishi, produeix autèntica vedella de Kobe amb la seva pròpia marca, GrandLoin. Aquesta carn, amb denominació d’origen com els vins, requereix que les vedelles hagin nascut, hagin crescut i hagin estat sacrificades a la prefectura de Hyogo, amb la qual cosa se’n garanteix l’autenticitat. Kawagishi assegura que la qualitat excepcional prové de la tradició i l’habilitat única dels criadors i dubta que cap laboratori ho superi.