El Senat dels Estats Units va presentar aquest diumenge un projecte de llei bipartidista sobre un reforç de la seguretat a la frontera amb Mèxic i el desbloqueig l’ajuda militar a Ucraïna i Israel. Un document al qual el president dels EUA, el demòcrata Joe Biden, ha mostrat el seu suport i ha instat a les dues cambres del Congrés nord-americà a aprovar-lo, tot i que representa un gir en la seva política migratòria perquè preveu expulsar les persones migrants que no compleixen els requisits per quedar-se als EUA en sis mesos.

Es preveu que el text sigui sotmès a votació al Senat aquesta setmana, però les expectatives sobre la votació són incertes a causa de l’oposició dels republicans de la línia dura i de la facció més progressista dels demòcrates, que ostenten la majoria en aquesta cambra per un sol vot de diferència.

El text, de 370 pàgines, ha estat elaborat pels senadors negociadors el republicà James Lankford; el demòcrata Chris Murphy, i l’independent Kyrsten Sinema, i negociat amb alts funcionaris de l’Administració Biden. En cas que sigui aprovat, atorgaria al president poders de gran abast per prendre mesures dràstiques com el tancament de la frontera quan hi hagi pics d’arribades i fins i tot decretar l’expulsió de migrants sense permetre’ls demanar asil.

El projecte de llei reformarà per primera vegada des del 1990 la política frontera nord-americana i és considerat ja per alguns polítics i grups promigrants un retorn a la fallida política migratòria de l’expresident Donald Trump (2017-2021). Posa fi a la pràctica coneguda com a “detenció i alliberament”, amb la qual els migrants que arriben a la frontera i es presenten a les autoritats demanant asil són posats en llibertat a l’espera d’una vista davant un jutge d’immigració.

Biden havia demanat al Congrés l’octubre passat que aprovés una llei que proporcionés fons addicionals per ajudar a Ucraïna, Israel i Taiwan. Però, la petició del president demòcrata va ser bloquejada pels republicans a la Cambra dels Representants, on tenen majoria, vinculant-la a un canvi en la política migratòria que el mandatari va rebutjar.

Mentrestant Kíiv va deixar de rebre ajuda. Finalment, Biden hauria cedit a la pressió republicana i reformar la política migratòria, que es preveu com el gran cavall de batalla de les presidencials del pròxim mes de novembre.