Surt del Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants (SCAI) de Sabadell, on ha vingut a renovar els papers per a la seva dona i el seu fill. El Finamagan Camara, procedent de Guinea Conakry, va arribar en pastera via Marroc fa 14 anys. Tenia 19 anys i els inicis no van ser fàcils. Però ell fuig de discursos victimistes i vol donar un missatge d’esperança. “És complicat però no impossible, es pot”, assegura en recordar les moltes traves que ha hagut de superar. “El que has de tenir clar és que hi ha unes normes i t’has d’adaptar, i si et diuen que necessites tres anys per tenir l’informe d’arrelament i que has d’estar empadronat i fins i tot que has de tenir un contracte de treball d’un any, ho has d’acceptar perquè de moment és així.” Ara bé, això no vol dir que no lamenti – encara que no hagi estat el seu cas, perquè ell va demanar l’asil, que atorga unes condicions especials– que algunes d’aquestes mesures acabin sent un handicap per poder regularitzar la situació. “A banda del certificat de català et demanen un contracte de treball, i no es fàcil que et facin un contracte sense tenir els papers”, subratlla. Igual passa amb l’empadronament. “Abans era més fàcil, però ara les persones són més reticents a dir que algú viu a casa seva, perquè si comproven que hi ha 5 o 6 persones empadronades ja no tenen cap tipus d’ajut”, relata. També pot ser una dificultat afegida per obtenir l’informe de reagrupament. “Tu vols ajudar, però el que no vols és que et perjudiqui”, explica.

Ignora que la llei obliga a empadronar qualsevol persona, encara que no tingui un domicili fix. “Crec que molta gent no ho sap, seria més fàcil”, argumenta.

En el seu cas, es va deixar assessorar per la Creu Roja i va seguir pas a pas el que li van proposar. Va estar en un casa d’acollida, va fer classes, va aconseguir una feina. “Depèn de la voluntat de cada persona, de la convicció i les ganes.” Es considera afortunat. I això que ara no li entreguen la renovació del permís de residència fins que no arribi la renovació del passaport –que pot trigar entre sis i set mesos–. Però no s’enfada. Ha après a esperar.