Guerra a Gaza
Netanyahu rebutja les condicions de Hamàs per a una nova treva
El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha rebutjat aquest dimecres de pla les condicions plantejades per Hamàs per alliberar els captius retinguts a la Franja de Gaza, que inclouen la retirada de les tropes israelianes de l’assetjat enclavament palestí.
“Rendir-se a les demandes delirants de Hamàs, que acabem d’escoltar, no només no serviria per aconseguir la llibertat dels ostatges, sinó que conduiria a noves massacres”, ha afirmat Netanyahu en una roda de premsa. El mandatari ha defensat que mantenir la pressió militar “és una condició necessària per alliberar els ostatges”. Segons ell, l’exèrcit israelià ha de “destruir metòdicament Hamàs” fins assolir l’objectiu que la Franja “no representi cap amenaça per a Israel”.
“Des del principi em vaig marcar la victòria absoluta [sobre Hamàs] com a objectiu (...) i no ens conformarem amb menys que això”, ha declarat. “Només una victòria absoluta donarà seguretat a Israel”, ha insistit Netanyahu.
En aquest sentit, ha assegurat que “la victòria completa està a l’abast” i és una qüestió de “mesos” més que no d’anys o dècades. El polític ha argumentat que destruir Hamàs enviarà un missatge a tot l’Orient Mitjà i permetrà assolir més acords de pau.
A més, ha avançat que un cop derrotat el grup islamista palestí, Israel agafarà el control sobre Gaza i buscarà que la Franja quedi “desmilitaritzada per sempre”. “Això també vol dir que haurem de substituir l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA). He ordenat que comenci aquest procés i avui he informat el secretari [d’Estat dels EUA, Anthony] Blinken sobre això”, ha explicat el primer ministre, que abans d’aquestes declaracions s’ha reunit amb el cap de la diplomàcia nord-americana, que es troba de gira per diversos països de l’Orient Mitjà.
Netanyahu ha explicat que després de les operacions a Khan Younis, que ha descrit com “el principal bastió de Hamàs”, les Forces de Defensa d’Israel es preparen per lluitar a Rafah, on s’amunteguen més d’un milió de persones, moltes d’elles desplaçats interns per la guerra.