Té similituds perquè el 2008 hi havia una crisi econòmica important i ara hi ha dificultats per les conseqüències de la pandèmia i elements externs com la sequera, que també es va viure el 2008, però no com la d’ara. Com a poble s’ha evolucionat poc, tenim els mateixos problemes, com ara el de l’habitatge públic, i és el repte del mandat, i no tenim residència. Potser el grup polític d’abans no va veure l’oportunitat o no ho van voler realitzar. L’evolució és lenta.

Quan estàs al govern i quan estàs a l’oposició la informació no és la mateixa. Alternativa i Junts per Catalunya van vendre un projecte que no es correspon amb les característiques i necessitats de Castellbisbal. Com el que va passar amb el centre cultural, un equipament de 16 milions i que costa moltíssim de mantenir. No està en discussió tenir una residència, però ens hem adonat en set mesos, i tenint en compte que hi ha grups que no eren a l’oposició quan es va acordar, que hi ha qüestions que posen en dubte la seva viabilitat, com està conformada i que costa vuit milions. Ens hauríem d’endeutar. Nosaltres volem fer un procés de participació ciutadana real del setembre al desembre per saber com la volem; i no a un grup de gent, com es va fer, que no és representativa. Incloent la ubicació. Quan érem a l’oposició per responsabilitat dones el braç a tòrcer perquè existeix la necessitat, però vam proposar tres ubicacions diferents i no se’ns va escoltar. Pensem que ha de ser al nucli, ha de ser més petita, adequada a les necessitats i amb servei de qualitat; no un macroprojecte com s’havia parlat, perquè s’ha de mantenir.

Ells ja els tenien aturats! Ni tenen consignació pressupostària, excepte l’edifici del carrer Sant Marc, però costa tres milions, i s’ha de demanar un préstec. He parlat amb entitats que no hi estan d’acord perquè no els dona solució a les seves necessitats i també farem un procés de participació. I pel que fa al carrer de la Lluna, hi ha un projecte, però el vam iniciar nosaltres quan érem al govern, no és ni d’Alternativa. És un projecte molt gran, els veïns han de pagar molts diners i aquest sí que puc dir que està en standby. Parat fins que sapiguem les inversions que volem fer perquè som un equip de govern diferent i no venim a perpetuar. I el que no està pressupostat es queda aquí; és una decisió política. L’skatepark el vam engegar nosaltres, tenia partida pressupostària el 2015 i van tenir vuit anys per tirar-lo endavant. Hi ha altres inversions que hem de realitzar; tenim un complex esportiu que està molt deixat en manteniment i cal inversió en vestidors de l’hoquei i del futbol, cobrir una pista... Tenim un estudi de necessitats en l’àmbit esportiu fet pel PSC de fa sis anys i estem igual.

No, no... Vaig explicar al ple, i la memòria de pressupostos ho diu, que la modificació de les ordenances a l’alça és per eixugar l’augment dels contractes de les licitacions que hem de fer, que moltes són de fa quatre anys, i tots els serveis s’han apujat. Ens ha costat molt equilibrar el pressupost pel milió menys de plusvàlua, feia vuit anys que no es tocaven impostos i ha provocat que tinguem un nivell de despesa que no correspon amb els ingressos. El romanent és diferent, no l’he lligat mai amb aquest desequilibri. Quan parlen de retallades ja se’ls ha explicat que hem ajustat molt el pressupost, que es fan modificacions, evolucionarà i hi haurà partides que s’hauran de suplementar igual que s’ha fet altres anys. No entenc aquest missatge de l’oposició per confondre la població que nosaltres mai vam fer.

Estem en converses amb l’Àrea Metropolitana (AMB) i no voldria dir gaire més perquè no ho he explicat a l’oposició. És més fàcil del que ens pensàvem. Hi havia una reserva de diners per comprar uns terrenys però nosaltres no ho farem efectiu perquè ja els vam dir quan érem oposició que no hi crèiem, és molt petit i no dona sortida a les necessitats d’habitatge públic i tenim terrenys municipals per cedir a l’AMB. És un repte ser la primera alcaldessa que faci habitatge públic en un municipi on els joves han de marxar perquè el preu de l’habitatge està per sobre de la mitjana de Catalunya.

Sempre hi ha renúncies, però cap de gran. No va ser un pacte fàcil, però teníem la premissa comuna de fer un canvi. Com a partit majoritari vam ser generosos, has de confiar si vols que el projecte tiri endavant i estic contenta del pacte.

És la d’Urbanisme i Cohesió Territorial que porta el Jordi Piera. Sempre m’han acusat de ser pro urbanitzacions, i no hi visc, però és veritat que sempre he entès el seu sentiment d’estar allunyats i he tingut més sensibilitats que altres alcaldes. La part positiva del pacte és la barreja de visions del poble, que equilibra molt bé.

Un centre d’alta resolució.

A l’alcaldessa de Rubí, a l’alcalde de Sant Cugat i a mi ens van dir que estan redactant el pla funcional. Se’ls veia voluntat i ara ha sigut la Generalitat qui ha mogut el tema. No l’hem vist encara, però tampoc quan havia de ser un hospital de referència. Vaig aprofitar per recordar al conseller que no tenim atenció continuada i no tenim urgències a les nits.