Donald Trump continua imparable en la cursa cap a la nominació presidencial republicana. L’expresident nord-americà s’ha anotat dos nous triomfs, a Nevada i a les Illes Verges dels Estats Units, on ni tan sols va haver de fer campanya.

A Nevada, conegut estat plateja, amb només l’1% del vot escrutat, les projeccions de mitjans com The New York Times o The Washington Post ja el donaven com a guanyador amb un 97,6% de les paperetes. La victòria de Nevada era previsible perquè no tenia cap adversari de pes. Competia amb Ryan Binkle, un pastor poc conegut resident a Texas, que ha quedat en segon lloc amb un 2,4%.

Conscient del paper clau de l’estat de Nevada, Trump ha assegurat als seus seguidors que, si ha guanyat a Nevada, guanyarà “fàcilment” a les presidencials de novembre. “Vosaltres sou el motiu pel qual tornaré a fer gran Amèrica”, ha afegit.

Per la seva banda, el territori de les Illes Verges dels Estats Units va caure de la banda de Trump sense ni tan sols haver de fer campanya, obtenint almenys un 75% dels suports davant el 25% que va recollir l’exambaixadora dels EUA davant l’ONU i exgovernadora de Carolina del Sud, Nikki Haley. Resta per saber si l’executiva republicana a escala nacional decideix finalment si en els caucus de les Illes Verges reparteixen nou o quatre delegats.

Amb Nevada, les Illes Verdes dels EUA, Iowa i Nou Hampshire ja a la butxaca, Trump està més a prop d’aconseguir la nominació del Partit Republicà de cara a les eleccions del pròxim mes de novembre. Necessita 1.215 delegats per proclamar-se oficialment candidat.

Haley cada vegada té més difícil aguantar en la cursa per la nominació. El seu estat natal, Carolina del Sud, el pròxim 24 de febrer, podria ser la seva última batalla.

El magnat sembla no tenir rivals en la cursa cap a la nominació, però el seu futur polític és en mans del Tribunal Suprem dels EUA, que haurà de decidir sobre la seva elegibilitat després que l’alt tribunal de l’estat de Colorado l’hagués desqualificat en les primàries republicanes de l’estat basant-se en el seu suposat paper d’incitació de l’atac del 6 de gener al Capitoli dels EUA.