Sí, hi ha una possibilitat de canvi que és molt real per primer cop en una dècada, que comença a percebre’s en el conjunt de la societat. L’última enquesta del CIS assenyala que hi podria haver un govern alternatiu al PP liderat, per primera vegada, per una dona nacionalista, Ana Pontón.

Hi ha condicions que afavoreixen que governi el PP, com ara el sistema mediàtic. La immensa majoria dels mitjans de comunicació depenen de les ajudes públiques del govern gallec i això provoca que hi hagi una xarxa clientelar i una dependència brutal en la qual no hi ha lloc per a la discrepància, ni la crítica. Fins i tot hi ha una depuració de mitjans de comunicació crítics i periodistes represaliats. És una situació terrible.

Sí, tot i ser l’únic diari en paper que hi ha en gallec, hem estat exclosos de la revista de premsa que es fa cada matí per haver publicat informacions crítiques amb la direcció de la CRTV. També afavoreix el PP l’enorme maquinària electoral que té i la capacitat de ser a tot arreu. Tenen la capacitat de penetrar en diferents àmbits de la societat gallega, però això no vol dir en absolut que Galícia sigui una societat conservadora.

No. Per començar, el principal sindicat que hi ha a Galícia és un sindicat de classe nacionalista. Galícia és el lloc de l’Estat espanyol, després d’Euskal Herria, amb més conflictivitat laboral. Les diferents enquestes diuen que Galícia és al capdavant dels territoris de l’Estat que rebutgen la monarquia i els toros. Galícia és l’autonomia que menys marca la casella de l’Església en la declaració de renda i el Partit Popular només governa una de les set principal ciutats i cap de les més grans.

Seria un canvi enorme, sobretot a nivell de regeneració democràtica. En el cas dels mitjans de comunicació s’acabaria amb el clientelisme amb la dependència d’unes ajudes que són completament discrecionals i arbitràries, amb les represàlies als mitjans de comunicació més crítics i independents. Com a ciutadana seria una molt bona notícia per a la societat gallega. Es perceben ganes de canvi, que hi hagi altres polítiques, que es governi en defensa dels interessos de Galícia i fora de les picabaralles partidistes de l’agenda de Madrid.

Un dels principals valors és la candidata, Ana Pontón, que és que hi ha aixecat el BNG i ha fet que sigui una alternativa de govern al Partit Popular després de la ruptura a dins del nacionalisme hegemònic que hi va haver el 2012. Ara el BNG està en disposició de disputar el govern al Partit Popular.

A dins del mateix Partit Popular veuen en Rueda un líder fluix, que no té tant de suport com el que tenia Feijóo. Al cap i a la fi, Rueda no va ser elegit per ningú, tret de Feijóo, que el va posar en el càrrec de president.

Té a veure amb la idiosincràsia del poble gallec, que és un poble on la identitat hi té un component important d’orgull de ser gallegues i gallecs i de defensa de la pròpia identitat. Això fa que l’ultraespanyolisme de Vox no pugui penetrar a Galícia. De fet, a Galícia només hi ha un regidor de Vox en els 313 ajuntaments.

Hi ha aquest risc. L’any 2005, quan Fraga va perdre la majoria absoluta, va perdre amb un percentatge de vot del 45,8% i el PSOE i el BNG van fer un govern bipartit. Ara totes les enquestes diuen que el PP baixa del 45% i amb menys percentatge que Fraga podria revalidar la majoria absoluta per la dispersió del vot de l’esquerra. Hi ha el risc que formacions com Podemos tinguin prop del 4% dels vots i a Galícia cal un mínim del 5% en totes les circumscripcions per tenir representació parlamentària.

Cap. Els gallecs tenim altres problemes com la sanitat i per això hi ha manifestacions massives en contra de les retallades en la sanitat pública. El principal problema és, però, el de l’ocupació, l’atur, la precarietat i la temporalitat, el fet que tenir un salari no sigui sinònim d’arribar a final de mes. L’amnistia no preocupa els gallecs i les gallegues, que volen que es parli del que passa aquí, que es posin propostes a sobre de la taula.

La situació és molt preocupant. De fet, està pitjor ara que fa quaranta anys. Totes les dades assenyalen una caiguda de l’ús i de la competència en llengua gallega, sobretot entre els joves. Feijóo ha espanyolitzat més el sistema educatiu amb l’excusa de fomentar l’anglès i continuem tenint una mala competència en anglès i, a més, la competència en gallec és molt dolenta. Tot això forma part d’una política molt sectària, molt espanyolitzadora i un dels principals promotors d’aquesta política ha estat el president actual de la Xunta, Alfonso Rueda. Molts nens entren per la porta de l’escola parlant gallec i en surten parlant castellà.