Com a país, tenim importants fortaleses, però també grans febleses i avui em referiré a un tema que ja he tractat en diverses ocasions: la burocràcia. Molts estudis demostren que en burocràcia estem cada dia pitjor i, per això, cal seguir parlant d’aquesta temàtica. És un problema que té les seves arrels a Europa, ja que la regulació comunitària és sovint molt feixuga comparada amb la dels Estats Units o altres països fora de la Unió Europea. Aquest embolic s’agreuja quan la legislació europea es transposa a Espanya, ja que es generen normes molt menys eficients que les d’altres estats de la UE. I, finalment, quan arriba a Catalunya encara es complica més. Segons la CEOE, el BOE i els butlletins autonòmics publiquen cada dia una mitjana de 3.500 pàgines, un 22% més que l’any anterior.

La teranyina burocràtica no s’atura amb la sobreproducció legislativa; continua amb una aplicació defectuosa que provoca terminis molt llargs i elevats costos a persones i empreses. Hi ha un excés de paperassa i tràmits burocràtics lents i costosos que posen en perill el teixit empresarial. Com a mostra, fa pocs anys vàrem publicar un estudi que concloïa que una part rellevant de les empreses que marxen de Lleida ho fan per l’excés de burocràcia i lentitud de l’administració. És un problema que perjudica clarament la competitivitat. Les causes del desgavell són variades. N’hi ha que estan relacionades amb la regulació: es tendeix a regular pensant en grans empreses, quan la realitat empresarial està majoritàriament formada per petites empreses. Recordo fa uns anys que vaig participar en la producció d’una norma estatal d’aplicació a totes les empreses i a la comissió les empreses estaven representades només per tres empreses de l’Ibex. A més, la falta de persones amb experiència empresarial en àmbits governamentals i parlamentaris agreuja la situació, així com la falta d’una anàlisi cost-benefici en la creació de normes. D’altres problemes es generen en l’aplicació de les normes. És el cas de la falta de comunicació entre administracions, que fa que sovint s’estiguin demanant papers que ja estan en alguna administració. L’excés de garantisme i la poca confiança en els administrats també perjudica molt.

El país que volem hauria de ser un exemple de bona regulació i bona administració, a fi que sigui un impulsor de l’economia i el benestar. L’economista Carme Poveda recordava aquests dies l’estudi que va publicar la Cambra de Barcelona el 2007 en què indicava que una reducció de la burocràcia en un 25% tindria com a conseqüència un creixement del PIB de l’1,5%. Per tant, en aquest tema ens hi juguem molt. Vegem algunes possibles línies d’actuació. Per començar, cal un pacte de país per a la simplificació burocràtica: un acord entre tots els partits i agents socials per aconseguir resultats tangibles a curt i a mitjà termini. Regular aprenent de les millors pràctiques nacionals i internacionals. Eliminació de la cita prèvia i compromís de resoldre tràmits en un temps raonable. Aplicar el silenci positiu si l’administració no resol en un termini prefixat. Incorporar la perspectiva de la petita empresa i els autònoms a l’hora de fer les normes. Digitalització i interconnexió de dades per evitar la redundància en la sol·licitud de documentació ja existent. Desenvolupar guies clares i concises sobre com s’ha de complir amb les regulacions, facilitant la comprensió i reduint errors. Impartir formació específica en gestió empresarial per a funcionaris, governants i polítics, assegurant una millor comprensió de les necessitats i reptes del teixit empresarial i social. Fer auditories periòdiques per avaluar la necessitat i eficàcia de les regulacions ja existents i eliminar aquelles que resultin innecessàries o redundants. Involucrar ciutadans i empreses en el procés de creació de normatives per garantir pragmatisme i alineació amb les necessitats reals de la societat.

L’abordatge de la teranyina burocràtica requereix una combinació d’esforços i canvis estructurals per alliberar la societat d’aquest embolic. La burocràcia pot, amb determinació i col·laboració, transformar-se en una eina eficient, en lloc d’un obstacle insalvable. Els governants han de veure aquest problema com una gran oportunitat per guanyar-se la confiança de la població, ja que, sens dubte, una bona administració millora el país i, a més, dona vots.