El cantant i productor garroxtí Gerard Garriga, conegut artísticament com Geri, ha publicat el seu segon EP en solitari, El que tinc al davant quan em desperto (Metz Records), un disc amb cinc temes que apareix després del seu àlbum compartit amb Sangaku, Està bé estar malament (2021) i de Flors blanques, el seu primer EP 100% propi (2022), també amb cinc cançons.

Originari de les Planes d’Hostoles, Geri és una de les veus més interessants sorgides en els últims anys a l’efervescent escena urbana gironina. Mentre es forma com a tècnic de so a l’Etecam, Geri va donant nous passos en la seva carrera musical, sense presses ni, de moment, una gran activitat en directe. “Ara mateix, amb els estudis, no em queda gaire temps per preparar un directe amb cara i ulls”, explica. Geri es vol marcar el seu propi temps al mig d’aquesta societat accelerada, i les cançons del nou disc apunten també en aquesta direcció: “No parem atenció al moment viscut, tot va massa ràpid: consumim menjar ràpid i cada dia anem a la recerca de nova música”.

El que tinc al davant quan em desperto, un títol que fa referència a la seva companya i musa, és un disc gravat al cent per cent per Geri (“M’ho he fet tot jo, com sempre; així només depenc de mi mateix”) que el seu autor recomana escoltar sencer i en el mateix ordre en què es troben les cançons, per “trobar sentit al títol de l’EP”. Aquesta història comença amb els dubtes de Sense rumb i acaba amb la “plenitud de la relació” que marca l’emotiva Afortunat , només amb teclat i veu. Entre aquests dos temes més tranquils i clàssics, que funcionen respectivament com la intro i la outro del disc, hi ha també incursions en el dancehall (No sé com fer-ho), el trap (Vull fer-te un regal) i el techno heterodox (Desfet), però sempre amb un segell propi.