Com la boira atlàntica, que s’espesseix i després escampa, les expectatives d’un gir històric es van dissipar ahir al vespre a Galícia amb la victòria per majoria absoluta –la cinquena consecutiva– del Partit Popular (PP), aquesta vegada sota el lideratge d’Alfonso Rueda, que va obtenir 40 dels 75 escons del Parlament.

Els nacionalistes gallecs del BNG, encapçalats per Ana Pontón, van aconseguir el seu millor resultat, ja que van escalar dels 19 als 25 escons, a costa del PSdG-PSOE (que cau dels 14 als 9 diputats), un transvasament de vots que no els va permetre sumar la força necessària per assaltar la fortalesa conservadora. Els populistes de Democràcia Ourensana van fer la seva entrada al Parlament amb un diputat, mentre que Sumar, Podem i Vox van quedar fora de la cambra.

Prop de la mitjanit, Rueda va assegurar que els resultats han enviat “un missatge a Espanya: Galícia no vol xantatges ni privilegis, vol la igualtat entre tots els ciutadans”.

A l’altre extrem, tot i admetre la decepció per no haver aconseguit la proesa amb què havia somiat –el desembarcament del BNG a la presidència de la Xunta–, Pontón, que amb el seu partit va recollir un terç dels vots, va dir que el Bloc ha ampliat la seva base de votants i es consolida com a alternativa a Galícia. “Hem trencat el nostre sostre electoral i som l’esperança per a totes les persones que creuen que Galícia necessita més”, va dir.

Pontón va destacar que el BNG s’havia imposat en una gran ciutat com Vigo i va assegurar que, després del salt electoral, “ja no hi ha marxa enrere”. “Aquestes eleccions –va ssegurar– han marcat un abans i un després, ho han canviat tot, i tenim més força per continuar lluitant.” “Som una força gallega que defensa els interessos del país”, va reblar.

La votació d’ahir va culminar una campanya inusualment tensa i moguda per la possibilitat pressentida que, per primera vegada en molts anys, el PP, amb un cap de llista amb perfil baix, cedís terreny i perdés la majoria absoluta. Escàndols com ara el vessament de pèl·lets a les platges gallegues i la gestió erràtica que en va seguir, o les protestes per les retallades en la sanitat pública van quedar en un segon terme mentre s’imposava la discussió en clau estatal, amb l’omnipresència dels màxims dirigents en els actes electorals, inclòs Pedro Sánchez, el mateix Núñez Feijóo i, fins i tot, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

Catalunya, i més concretament la llei d’amnistia que negocien el PSOE i Junts, va tenir un pes central en la campanya, que va prendre un gir sorprenent quan Feijóo –pressionat pel “se sabrà tot” de Puigdemont– va admetre que, després de les eleccions de juliol, havia plantejat un indult amb condicions a l’expresident català si li donava els vots per arribar a La Moncloa, una confessió forçada que va donar munició a l’oposició.

Però res de tot això ha acabat passant factura a un PP que ha demostrat la seva resistència granítica i el seu caràcter d’excepcionalitat a Galícia. El resultat ha permès, de moment, salvar el coll a Feijóo, que agafa oxigen per afrontar les cites electorals més immediates, les basques i les europees.