Crec que hi ha algunes qüestions estructurals que ho fan difícil. Una és que jo diria que és més que un partit en què la Xunta, el partit i els mitjans públics i, fins i tot, privats formen un tot i té una gran capil·laritat en la societat, sobretot en els entorns rurals. Té gent a tot arreu, en tots els espais de la societat, especialment a les dues províncies de l’interior: Lugo i Ourense, que són les menys poblades i tenen un plus per la llei electoral.

Sí i sorprèn la capacitat del PP d’aguantar el desgast després de tant de temps i amb un candidat nou que és una persona bastant grisa, amb molt poc carisma. Tot i això, fa l’efecte que la maquinària funciona independentment de qui en sigui el candidat. L’altra qüestió important per als qui volen l’alternança a Galícia és que hi ha un problema greu amb el PSdG.

El PSdG no té un projecte gallec, no és un partit que estigui articulat a nivell autonòmic. És un partit que funciona molt bé a nivell municipal, sobretot en els àmbits urbans, a les grans ciutats. La majoria de les ciutats de Galícia estan governades o pel PSdG o el BNG o per coalicions entre ells. No tenim res semblant al PSC, ni tampoc al Partit Socialista d’Euskadi i sense aquesta part del PSOE és molt difícil articular una alternativa.

Aquestes seleccions han demostrat que la crida a concentració de vot al voltant del BNG ha funcionat. Els resultats de Sumar i Podem són totalment marginals. En canvi, el BNG és un partit que funciona molt bé.

El BNG és capaç de dirigir-se a tots els votants a l’esquerra del PSOE i del mateix partit socialista i amb el plus de la identitat és capaç d’anar una mica més enllà. Els resultats del BNG han estat històrics. Estem parlant d’un 31% dels vots per a un partit que es presenta a l’esquerra de la socialdemocràcia.

No m’atreveixo a dir-ho perquè als anys noranta també es pensava que havia tocat sostre i ara veiem que no. El BNG continua sent un partit amb un perfil d’esquerres molt fort i això, a priori, li impedirà competir per un electorat que bascula entre el PP i el PSOE, sobretot en les autonòmiques. A Galícia hi ha un vot dual molt gran, hi ha gent que vota diferent en les generals que en les gallegues, i molta gent que en les generals vota perquè hi hagi una majoria de les esquerres davant el PP, en les autonòmiques s’absté o aposta pel PP perquè prefereix que governin ells. Així és molt difícil batre el PP a Galícia.

Aquest és l’etern debat que tenim aquí. Si el BNG intenta fer un paper semblant al que té el PNB al País Basc o al dels sectors de la dreta catalanista a Catalunya, pot perdre vots per l’esquerra. Ana Pontón ha intentat flexibilitzar la qüestió més ideològica, més sobiranista, apel·lar més a la defensa dels serveis públics, però amb un discurs molt amable, i penso que s’ha eixamplat la base, però crec que el nacionalisme gallec mai tindrà un mapa polític com el català o el basc perquè ens falta aquesta part de l’electorat conservador o liberal, però amb identitat pròpia.

El nostre és un nacionalisme bastant escorat a l’esquerra. La identitat gallega és molt transversal aquí perquè, a diferència d’altres zones, no tenim bosses d’immigrants arribats als anys seixanta d’altres llocs de l’Estat espanyol. Aquí tothom és d’aquí i aquesta transversalitat forja la identitat gallega i el PP també juga aquesta carta. El PP rural a Galícia és un PP molt autòcton, arrelat al territori.

La clau és la gent jove. En l’època del 15-M, el BNG va tenir una certa desconnexió de la gent més jove, però ara hi ha tornat a connectar. Galícia és, però, una societat envellida, amb una demografia de les més velles d’Europa. Hi ha poca gent jove i una bona part treballa fora perquè aquí no hi ha prou oportunitats, sobretot de determinades professions qualificades. Aquest és un problema afegit per a l’esquerra a Galícia. Cal arribar a la gent gran perquè numèricament són més.

Jo crec que el PP ha d’estar bastant content, perquè després de diverses majories absolutes, canvi de lideratge i un Feijóo que a Madrid no acaba de funcionar tan bé com pensaven, no ha notat cap desgast i podrà continuar aplicant les seves polítiques sense cap mena de problema. De vegades oblidem que el nacionalisme gallec és un moviment modern. El BNG es va fundar l’any 1982 i fa poc estàvem parlant del risc de desaparició d’aquest partit. Hi ha moltes ganes que el nacionalisme sigui una alternativa al PP, però potser el camí serà més llarg. Cal que hi hagi un PSOE mínimament funcional que competeixi amb el PP en el segment de votants d’ordre. Hi ha molta feina a fer.