El telescopi VLT (Very Large Telescope) de l’Observatori Europeu Austral (ESO) ha permès identificar l’objecte astronòmic més lluminós observat fins ara.

Les galàxies tenen un forat negre supermassiu al centre, que absorbeix tota al matèria del voltant i que, en fer-ho, allibera enormes quantitats d’energia en forma de llum visible i radiofrequències. Són els quàsars, els objectes més brillants i càlids de l’espai.

I el més lluminós de tots ells és el J0529-4351, que està alimentat per un forat negre supermassiu, segons la investigació publicada per un equip internacional d’astrònoms a la revista Nature Astronomy. “Hem descobert el forat negre de més ràpid creixement conegut fins avui. Té una massa de 17.000milions de sols i menja poc més d’un Sol per dia. Això el converteix en l’objecte més lluminós de l’univers conegut”, explica l’autor principal de l’estudi, Christian Wolf, de la Universitat Nacional d’Austràlia (ANU).

Tota aquesta llum prové d’un disc d’acreció calent que mesura set anys llum de diàmetre i que és probablement “el més gran de l’univers”, segons Samuel Lai, coautor de l’estudi i estudiant de doctorat de l’ANU. Set anys llum equivalen a 15.000 vegades la distància del sol a l’òrbita de Neptú.

Els quàsars emeten tals quantitats d’energia que poden ser visibles des de la Terra malgrat estar als confins de l’espai. La llum del J0529-4351 ha trigat 12.000 milions en arribar al nostre planeta i mostra una instantània de com era l’univers, de 13.800 milions d’anys, quan encara ni tenia els 2.000 milions d’anys.

La descoberta d’aquest quàsar de rècord encara és més sorprenent perquè “literalment ens ha estat mirant a la cara fins ara”, segons Christopher Onken, també astrònom de l’ANU. El J0529-4351 ja havia estat vist en imatges de l’Schmidt Southern Sky Survey de l’ESO l’any 1980, però no ha estat reconegut com un quàsar fins quatre dècades més tard. La cerca dels quàsars requereix un gran volum de dades observacionals molt precises de grans àrees del cel, que pel seu abast han de ser tractades amb programes d’aprenentatge automàtic (machine-learning). Aquests models s’entrenen amb dades existents i això a vegades limita els potencials candidats a objectes similars ja coneguts. Si un nou quàsar és més lluminós que qualsevol altre observat abans, el programa el classificar erròniament com una estrella no massa distant a la Terra, explica l’ESO en un comunicat.

El J0529-4351 també havia estat vist prèviament pel satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA), però l’anàlisi automàtic el va trobar un objecte massa brillant per ser un quàsar.

L’objecte va ser finalment identificat com un quàsar el 2023 gràcies a les observacions de l’Observatori Siding Spring, de 2,3 metres, que l’ANU té a Austràlia. Però determinar que es tracta de l’objecte estel·lar més lluminós i distant vist fins ara va requerir un telescopi més gran i mesuraments d’un instrument més precís. L’espectrògraf X-shooter, instal·lat a l’VLT de l’ESO, al desert xilè d’Atacama, va proporcionar les dades clau per establir-ho.

En aquest sentit, l’ESO apunta que el forat negre del J0529-4351 servirà per actualitzar l’instrument GRAVITY+ de l’VLT, dissenyat per mesurar amb precisió la massa d’aquests objectes. A més, a l’observatori del desert d’Atacama s’hi està construint un telescopi de 39 metres, l’Extremely Large Telescope (ELT), que farà encara més factible la identificació d’aquesta objectes.

Detectar i estudiar els distants forats negres supermassius pot contribuir al coneixement de l’univers primitiu i a saber com es van formar i evolucionar tant aquests objectes com les galàxies on s’allotgen.