Tots es culpen per la sequera

Si hem de fer cas de les acu­sa­ci­ons mútues entre el govern i l’opo­sició en el ple del canvi climàtic i sequera d’ahir al Par­la­ment, la culpa és de tots els governs, els de Pujol, Mon­ti­lla, Mas, Puig­de­mont, Torra i Ara­gonès. Perquè en una cosa estan d’acord: l’emergència s’ha hagut de decla­rar perquè el país s’està que­dant sense aigua de nou –15 anys després de l’última crisi hídrica– i tant el pre­si­dent Pere Ara­gonès com el cap de l’opo­sició soci­a­lista, Sal­va­dor Illa, adver­tien en els seus dis­cur­sos que, si no plou, Cata­lu­nya afron­tarà “mesos molt difícils”. Com fa temps que és evi­dent en els debats medi­am­bi­en­tals, el govern d’ERC es troba enmig de dos models i rep foc encre­uat dels dos can­tons.

La CUP i En Comú Podem (ECP) van obrir foc perquè el ple monogràfic l’havien sol·lici­tat ells. Per aquests grups, “és men­tida que els recur­sos com l’aigua són ines­go­ta­bles”, el país ha fiat el progrés al turisme i als ser­veis “men­tre per­dem l’agri­cul­tura i la rama­de­ria exten­siva”, en parau­les de la por­ta­veu d’ECP, Jéssica Albi­ach. Amb el seu model econòmic, els governs de la Gene­ra­li­tat han por­tat el país cap a la frac­tura entre dues rea­li­tats: “ter­ri­to­ris col·lap­sats” per la mas­si­fi­cació urbana davant de “ter­ri­to­ris buits per aban­do­na­ment”. No es van estar d’acu­sar el PSC i Junts de voler noves des­sa­la­do­res “per seguir per­pe­tu­ant l’ús i abús de l’aigua” en pro­jec­tes pro­clius al turisme com ara el Hard Rock i l’ampli­ació de l’aero­port del Prat. Albi­ach va acu­sar ERC de ser cons­ci­ent del “dis­ba­rat” d’aquests pro­jec­tes però no atre­vir-se a rebut­jar-los i d’haver arri­bat tard a la crisi de sequera quan “fa anys que són al govern”.

El pre­si­dent Ara­gonès va lamen­tar que s’hagi arri­bat a l’emergència hídrica com a con­seqüència d’“anys de sequera d’inver­si­ons” i “manca de pre­visió”. Va dema­nar als par­tits “sen­tit de país” per apos­tar per les ener­gies reno­va­bles i l’auto­su­ficiència en l’abas­ta­ment d’aigua i, per fer-ho pos­si­ble, “visió de futur” per no tor­nar a atu­rar inver­si­ons en des­sa­la­do­res i rege­ne­ració d’aigua: “No es poden tor­nar a fre­nar encara que comenci a ploure molt com desit­gem. No come­tem errors del pas­sat.” El con­se­ller d’Acció Climàtica, David Mas­cort, va defen­sar un cop més que el govern no ha espe­rat que plogués perquè va apro­var el Pla Espe­cial de Sequera el 2021 i, per exem­ple, en els dar­rers tres anys s’han produït 80 hm³ d’aigua rege­ne­rada. “Alguna cosa devem haver fet els anys 2020, 2021 i 2022”, va jus­ti­fi­car.

El govern, però, va rebre després de l’altra banda ideològica de la cam­bra, on el PSC, Junts, Ciu­ta­dans o el PP, al cos­tat de la neces­si­tat d’actuar con­tra el canvi climàtic, defen­sen que Cata­lu­nya ha de tenir garan­tida tota l’aigua que neces­siti per desen­vo­lu­par-se econòmica­ment. Cap es va atre­vir a rei­vin­di­car el trans­va­sa­ment de l’Ebre a Bar­ce­lona, que recla­men col·legis pro­fes­si­o­nals i patro­nals però soci­a­lis­tes i Junts van adver­tir que “el país paga­ria car des­truir tei­xit pro­duc­tiu” segons les res­tric­ci­ons que es facin, en parau­les d’Illa, i que no es pot cul­pa­bi­lit­zar el turisme quan repre­senta el 12% del PIB català, en parau­les del dipu­tat de Junts Sal­va­dor Vergés. Pel PSC, s’ha de garan­tir l’aigua que cal­gui amb les des­sa­la­do­res i les plan­tes de rege­ne­ració d’aigua depu­rada i Illa va cri­dar l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) i el govern a “posar-se d’una vegada per totes les piles” i avançar-se amb acci­ons a la demanda d’aigua dels pro­pers mesos per garan­tir-la. El PSC, per exem­ple, va dema­nar al govern “fle­xi­bi­li­tat” en l’apli­cació del Pla Espe­cial de Sequera, que “no pot ser una camisa de força”, en parau­les d’Illa –la soci­a­lista Sílvia Pane­que va dema­nar no apli­car line­al­ment a les empre­ses la res­tricció del 25% de con­sum d’aigua perquè “és injust per a aque­lles que han fet inver­si­ons per reduir el con­sum” els dar­rers anys.

Però, fins aquí, la sin­to­nia d’aquests grups. El PSC no s’havia estat de recor­dar que no només el govern d’ERC arriba tard a la sequera, sinó que CDC i Junts han gover­nat una dècada sense fer les infra­es­truc­tu­res necessària per dis­po­sar d’aigua. La res­posta de Vergés (Junts) va ser recor­dar que, el 2010, el govern de Mas es va tro­bar amb un dèficit de 1.500 mili­ons a l’ACA que havia dei­xat el govern de Mon­ti­lla (PSC). En aquesta qüestió, Dani Cor­nellà (CUP) va recor­dar a Vergés que CDC i Junts van pre­si­dir el govern del 2010 al 2021 i, després de superar el deute de l’ACA, tam­poc van impul­sar l’ampli­ació de la des­sa­li­nit­zació ni la rege­ne­ració d’aigua depu­rada.

A més, Junts va retreure a l’exe­cu­tiu repu­blicà “l’autèntic des­propòsit” de l’ampli­ació de la des­sa­la­dora de la Tor­dera, que final­ment finançarà l’Estat amb un crèdit que li haurà de retor­nar la Gene­ra­li­tat i que “aca­ba­ran pagant els ciu­ta­dans”. D’“espa­nyo­li­tis” va aca­bar acu­sant Vergés el govern d’ERC per anar a “pido­lar a Madrid” els diners per a la Tor­dera i la por­tada d’aigua de la des­sa­la­dora de Sagunt. Junts va rei­vin­di­car, un cop més, poder de decisió sobre els rius cata­lans de la conca de l’Ebre i això vol dir també poder deci­dir “sobre l’ampli­ació dels rega­dius als Mone­gros” ara­go­ne­sos. Vergés no va dub­tar a sus­pen­dre el con­se­ller Mas­cort en la gestió d’agri­cul­tura i rama­de­ria, sequera i ener­gies reno­va­bles, “que ens por­ta­ran amb la MAT des de l’Aragó”, tres sus­pen­sos que li van retor­nar en forma de bume­rang quan el por­ta­veu d’ERC, Eugeni Villalbí, li va retreure que la pla­ni­fi­cació ambi­en­tal, hídrica i energètica ha estat en mans de CiU i Junts durant 30 anys i el 2023 Cata­lu­nya encara es veu obli­gada a afron­tar una crisi ecològica, hídrica i energètica per la manca de pla­ni­fi­cació i inversió en aquests sec­tors durant aquell llarg període.