Fa exactament quinze anys, el panorama de la comunicació va experimentar un gir radical amb el naixement de WhatsApp. El que va començar com una solució simple per enviar missatges de text s’ha convertit en una força omnipresent que uneix més de dos mil milions de persones a tot el món.

La gènesi de WhatsApp es remunta al 2009, quan Jan Koum i Brian Acton, extreballadors de l’empresa Yahoo, frustrats per les limitacions de les aplicacions de missatgeria de l’època, van decidir crear una alternativa més efectiva i gratuïta. El nom, un joc de paraules amb l’expressió what’s up? (què passa?, en anglès), reflecteix la simplicitat i l’enfocament directe de l’aplicació des dels seus inicis.

“WhatsApp és un entorn de comunicació complex on les persones poden xatejar amb amics i familiars, però també cada cop més en xats grupals basats en interessos i ubicació”, explica Patrícia Rossini, doctora en comunicació digital de la Universitat de Glasgow, en una entrevista amb El Punt Avui.

Encara que l’empresa es va fundar als EUA, pocs saben que el desenvolupament de l’aplicació es va dur a terme a Kíiv (Ucraïna), on Koum, immigrant ucraïnès, tenia amics i familiars que podien ajudar-lo a programar. Actualment WhatsApp, que està disponible en més de 60 idiomes, té la seva seu principal a Mountain View (Califòrnia) i disposa d’oficines a tot el món.

Tot i que pugui semblar paradoxal, WhatsApp no és tan popular als EUA com ho és en altres parts del món. En aquest país, la missatgeria d’Apple, iMessage, ha estat històricament la preferida pels usuaris d’iPhone, la qual cosa ha fet que WhatsApp no tingui la mateixa penetració en el mercat nord-americà que en altres regions.

Però, tot i aquesta peculiaritat, l’empresa de missatgeria ha aconseguit expandir-se de manera significativa en altres parts del món, especialment a Europa i Amèrica Llatina. A Europa, l’aplicació ha estat àmpliament adoptada i s’ha convertit en la principal forma de comunicació per a milions de persones. A Amèrica Llatina, ha tingut un impacte encara més gran i juga un paper crucial en la vida quotidiana dels seus habitants.

En aquest sentit, Rossini subratlla que el principal avenç que va representar WhatsApp va ser la missatgeria multiplataforma a través de dades: “Va reemplaçar els SMS i va permetre comunicar-se a persones que usen diferents sistemes operatius.” “Aquesta és la raó per la qual l’aplicació és tan popular als països de Sud-amèrica i altres latituds del sud, on hi ha menys domini al mercat de l’iPhone.”

Al llarg dels anys, WhatsApp ha experimentat una expansió impressionant. Ha incorporat una àmplia gamma de funcions que van més enllà de la simple missatgeria de text. Les trucades de veu i vídeo, els estats temporals, els missatges de veu, els GIF i els stickers han enriquit l’experiència dels usuaris i han convertit WhatsApp en una eina indispensable per a la comunicació personal i professional.

Malgrat tot, el camí de l’empresa amb seu a Califòrnia no ha estat exempt de reptes. L’adquisició de WhatsApp per part de Facebook el 2014 va plantejar preocupacions sobre la privacitat de les dades dels usuaris i el seu ús amb finalitats publicitàries. Aquestes preocupacions es van intensificar el 2018, quan es va revelar que WhatsApp havia compartit dades amb Facebook sense el consentiment explícit dels usuaris, fet que va generar crítiques i demandes. A més, s’ha hagut d’enfrontar al problema de la desinformació i les notícies falses, que es propaguen ràpidament a través de la plataforma. El 2018, uns rumors sobre segrestos de nens a l’Índia van provocar pànic i diversos linxaments de persones innocents, incloent-hi homes i dones que van ser acusats falsament de ser segrestadors. En resposta a aquesta tragèdia, WhatsApp va implementar mesures per limitar la difusió de missatges virals, entre d’altres.

Per Rossini, que lidera grups de recerca sobre aquesta qüestió, “encara hi ha molta desinformació circulant en l’aplicació”. “La nostra investigació suggereix que les persones que participen en grups de discussió amb estranys per parlar de política o altres interessos comuns són els més vulnerables a ser víctimes de falsedats en l’aplicació.”

D’altra banda, la sociòloga Zeynep Tufekci va lamentar en un article a The New York Times que WhatsApp fos “lent” a respondre a la crisi de desinformació. “Ha implementat algunes mesures, com ara limitar el nombre de vegades que es pot reenviar un missatge, però no són suficients”, va criticar.

En termes de negoci pur, un dels grans reptes que afronta la companyia és la competència d’altres aplicacions de missatgeria com ara Telegram, Signal o iMessage, que ofereixen funcions similars o fins i tot més avançades, com ara la criptografia d’extrem a extrem per defecte, la gestió de grups més completa o la integració amb altres serveis. A més, l’ús dominant de WhatsApp en alguns països ha generat preocupacions sobre la monopolització del mercat i la limitació de la innovació.

Així i tot, el llegat de WhatsApp és innegable. Ha creat una xarxa global de comunicació que ha transformat la manera en què ens relacionem i ens comuniquem. En paraules de Koum, WhatsApp aspira a ser “la millor manera de comunicar-se amb les persones que més t’importen”. I si hem de jutjar pel seu impacte en la societat moderna, sembla que l’està complint, aquesta missió.