Era un projecte molt ampli i heterogeni; de fet, dels quatre regidors que som dins l’Ajuntament, cap està afiliat a cap partit polític. Tenim diferents posicionaments polítics, això genera més debat i és més enriquidor.

No et vull enganyar: nosaltres comptàvem que en tindríem més. La resposta hauria de ser que no, que no estem satisfets, perquè Junts ha aconseguit majoria absoluta amb vuit regidors, nosaltres ens hem quedat a la meitat... Però si fas una lectura més acurada, nosaltres hem tingut gairebé mil vots i Junts 1.600, valorant que som una candidatura nova doncs podem dir que ens ha anat bé. I fent el salt a la política com a oposició, aprens molt.

El primer que ha passat en el ple és que se li han tret atribucions. És a dir, la llei els permet debatre algunes coses en petit comitè com a junta de govern; per tant, als plens només es parla del que els obliga la llei. Aquí ja perdem una part important de participació. Nosaltres anem als plens amb perspectiva de proposta, no a criticar per criticar. Si pensem que el que s’està plantejant és positiu, independentment del partit que ho porti, hi votarem a favor. Per altra banda, trobem a faltar a la inversa: nosaltres ens hem posat a disposició moltes vegades per col·laborar amb l’equip de govern, i ens diuen que sí, però mai s’acaba materialitzant. No se’ns dona l’oportunitat per ajudar i aportar.

L’única proposta que hem pogut aportar era el pla de viabilitat de mobilitat, que era quan hi havia uns radars a Vidreres. Nosaltres no dèiem ni radars sí ni radars no, sinó que s’havia de plantejar de manera més integral: parlant de transport públic, de la connexió dels barris amb el poble, de rutes amb bicicleta, dels vianants... És un tema molt més ampli que posar un radar per multar per infraccions de velocitat. A més, estaven posant radars en una carretera en què no tenen jurisdicció i els van haver d’aturar. Continuen pagant a l’empresa per uns radars que tenen parats.

A mi em sorprèn que es continuï governant amb cert clientelisme. L’excusa és que treballen amb les entitats, però jo crec que és al revés, que les controla. És més fàcil governar si no permeto que em diguin res. I Vidreres va bé, però podríem anar molt millor. Turisme, per exemple: estem a zero. Em consta que l’Agència Catalana del Turisme els ha tret els diners de la taxa turística aquest mes de febrer perquè no els han utilitzat per a una acció turística. Crec que perdem moltes oportunitats com aquesta. Penso que han perdut la il·lusió, que fa molts anys que governen i que hauria d’haver-hi un relleu, inclús podria ser un relleu interior. Un equip de govern necessita il·lusió, màgia, empenta... Això crec que amb el temps es perd.

Jo vaig estar als principis dels correbous i no puc renegar d’això, però ha passat molt de temps i avui dia podem dir que són anacrònics. Entenem que ser ambigu en aquest tema et pot donar vots, però al final estàs enganyant i ningú quedarà content. La nostra política de grup és no als correbous.

Als barris encara ho gestiona l’empresa Rec Madral. Fa molts anys que es diu això de municipalitzar l’aigua i sembla que aquest any es farà, hi ha una partida als pressupostos. És un tema molt important perquè els barris estan afectats per aquesta empresa. A més, hem de saber quin deute té aquesta empresa amb Vidreres, cosa que encara no hem aconseguit, i creiem que pot superar el milió d’euros. I amb l’ACA, perquè si aquesta empresa no els paga els sis milions de deute pel dret de trasbalsament i tanca, ho poden reclamar a Vidreres com a responsable civil subsidiari. És un tema que ens preocupa perquè pot repercutir al poble.

Primer de tot, perquè aquesta proposta és una proposta derivada de la indústria làctia i al final hi ha més empreses que emeten olors. És a dir, que si es fa una ordenança odorífera, s’ha de fer per tota la contaminació odorífera, no només per un barri. Està bé que facin aquesta normativa, que la facin ara després de tants anys governant perquè hi ha pressió veïnal, però això no arribarà enlloc perquè el que s’ha de fer és arribar a un acord amb l’empresa. A més, hi ha un any de carència.

És un tema complex, entenc que no és fàcil. Les eines que pot tenir un ajuntament són limitades. Sí que es podria fer un cens, saber qui viu a on, fer un càrrec important d’IBI a grans tenidors, com ara bancs, per tenir habitatges buits, pressió policial i habitatge social.