El primer ministre en funcions dels Països Baixos, Mark Rutte, ja tindria el suport de dos terços dels Estats membres de l’OTAN, inclòs el de països com els Estats Units i el Regne Unit, per succeir el noruec Jens Stoltenberg com a secretari general de l’Aliança Atlàntica.

Un portaveu del govern de Rishi Sunak ha avançat aquest dijous que Londres “avala fermament” al polític neerlandès, segons informa el diari britànic The Guardian. La mateixa font ha destacat que “és molt respectat” a tota l’OTAN i té “serioses credencials en defensa i seguretat”. Segons l’alt càrrec, Rutte “garantirà que l’aliança es mantingui forta i preparada per defensar i dissuadir”.

El suport de Londres arriba l’endemà que un alt funcionari de la Casa Blanca revelés a la revista Politico que el president dels Estats Units, Joe Biden, també està a favor que Rutte lideri l’OTAN. El mateix setmanari havia informat hores abans que el primer ministre sortint dels Països Baixos tenia garantit el vot de dos terços dels aliats. “Després de rondes molt intenses de discussions entre els aliats, estem ara en el punt en què més de vint aliats de l’OTAN estan preparats per donar suport al primer ministre Rutte com a proper secretari general”, segons va revelar un alt funcionari de l’organització de defensa. La mateixa font va indicar que l’holandès és de moment l’únic candidat proposat.

Però segons les regles de l’OTAN, el nomenament del secretari general requereix el “consens” dels trenta-un països membres. Prop d’una desena de socis encara tindrien dubtes i preguntes sobre el candidat, entre els quals Turquia i Hongria. Tampoc està clar si té el suport dels països bàltics, ja que tant la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, com el seu homòleg letó, Krišjanis Karinš, també haurien mostrat interès en ocupar el càrrec.

Rutte acaba el seu mandat a l’octubre i quedaria lliure per rellevar Stoltenberg, que finalitzarà al mateix mes la segona pròrroga al capdavant de l’OTAN, que lidera des del 2014.

El primer ministre neerlandès és un dels caps de govern més longeus a Europa, al càrrec des del 2010.