Un grup de catorze estats de la Unió Europea, entre ells França i Alemanya, han vetat aquest dimecres un principi d’acord amb el Parlament Europeu sobre la nova directiva de sostenibilitat corporativa que obliga les grans companyies a verificar que les seves filials i proveïdors en la cadena de subministrament respecten els drets humans i el medi ambient. Per exemple, comprovant si utilitzen treballs forçats o mà d’obra infantil.

Si no arriben a un acord en les pròximes setmanes, les negociacions quedaran encallades i no es reprendran fins després de les eleccions europees. Fa dos anys que es treballa en aquesta directiva a Brussel·les.

“Si semblo enfada és perquè ho estic. Teníem un acord, però els lobbies empresarials no s’han rendit i aquí estem. Els líders polítics pensen que la responsabilitat i els drets humans són una càrrega”, ha lamentat Lara Wolters, negociadora en cap del Parlament Europeu per aquesta directiva. Wolters ha culpabilitzat especialment al president francès, Emmanuel Macron, la primera ministra italiana Giorgia Meloni i al ministre alemany de Finances, Christian Lindner, per haver acusat d’escoltar “una minoria de veus empresarials extremistes”.

Segons fonts diplomàtiques europees, Suècia s’ha oposat a l’acord que ja s’havia tancat, mentre França, Alemanya i Itàlia s’han abstingut i no li han volgut donar el vistiplau, provocant que el pacte no hagi tirat endavant. Espanya, en canvi, està a favor de la proposta que s’havia pactat inicialment amb l’Eurocambra, segons les mateixes fonts.

Davant la possible proposta de França per reduir l’abast de la directiva i només incloure empreses de més de 5.000 empleats, Wolters ha avisat que és una xifra “astronòmica”. L’acord provisional incloïa empreses amb més de 500 empleats i una facturació mundial neta de més de 150 milions d’euros.

Una aliança de 130 organitzacions civils han emès un comunicat per denunciar que el bloqueig suposa “un revés deplorable per a la responsabilitat corporativa i la protecció dels drets humans i del medi ambient a tot el món”. També acusen França i Alemanya de boicotejar l’acord. Berlín per haver “anunciat prematurament la seva abstenció” i París per “descarrilar les negociacions proposant augmentar deu vegades el llindar d’empreses”. “És una peça vital per a la legislació europea, necessària per impulsar un canvi en la conducta empresarial”, avisen.