Que un polític no parli igual en públic que en privat i que per això existeixi l’off the record pot ruboritzar els més ingenus, però a vegades el discurs públic i l’íntim conflueixen en un actor i aleshores ser al lloc dels fets regala espectacles d’autenticitat excepcional com el de José Luis Ábalos dimarts a la sala de premsa del Congrés. En la mateixa sala on Pedro Sánchez va saber plorar i també deixar l’escó un dissabte 29 d’octubre del 2016, Ábalos –el lloc triat era el missatge– va esbossar una llàgrima i es va aferrar a l’escó. “Sé el que és un empestat polític”, va sentenciar qui, com a secretari d’organització del PSOE del juny del 2017 al juliol del 2021, ha administrat cicutes tan amargants com la que degusta ara al partit on milita des del 1981. “Seria un bon dia per aprovar la llei d’amnistia d’una tirada”, es fantasiejava irònicament en cercles socialistes ahir al pati del Congrés com si la gira d’entrevistes d’Ábalos fos un moment ideal de distracció. Si bé Ábalos va preferir ahir deixar el seu escó buit –la nova butaca que li toca al costat de Ione Belarra i a la fila on hi ha els republicans Inés Granollers, Francesc-Marc Álvaro i Pilar Vallugera era respectada com si fos el tron reservat a un rebel–, la fotografia pendent d’un exministre al Grup Mixt tindrà la virtut per al PSOE de distreure l’atenció de la llei d’amnistia, que la setmana que ve viu el tràmit decisiu per tenir el dictamen final. Si és cert –com va escriure Agustí Calvet, Gaziel– que les guerres són com les simfonies i no se’n poden escoltar dues alhora, el públic de la Villa y corte només té orelles ara per a una sèrie i és la del cas Koldo i el dia a dia d’Ábalos en rebel·lia amb els seus, i això obre als negociadors la possibilitat d’afinar el text i acostar posicions entre bambolines sabent que ja no són l’espectacle principal de la cartellera.

L’absència d’Ábalos al nou escó i la seva veu omnipresent en entrevistes –“perdó, és que he deixat la casa tancada i intenten entrar-hi, i li he de dir a la pobra persona on li he deixat la clau, són coses de la infraestructura domèstica que formen part de la vida”, va dir en antena amb el mòbil a la mà en plena entrevista amb Carlos Alsina a Onda Cero qui ja no té filtres entre el públic i el privat– convertien la sessió de control al Congrés en un ring del i tu més sobre corrupció del PSOE i el PP. “Senyor Sánchez, sense embuts: vostè ho sabia i ho va tapar. Vostè ho sabia des de fa almenys tres anys i va destituir Ábalos pel que li van dir que passava al ministeri però alhora va aforar Ábalos pel que sabia que passava al PSOE”, etzibava Alberto Núñez Feijóo (PP).

Quan va fulminar Ábalos a Transports el 2021, Sánchez no va explicar-ne el perquè, però la decisió va anar acompanyada de filtracions de La Moncloa i de Paradores –presidit llavors per Óscar López, que tot seguit ascendiria a cap de gabinet de La Moncloa en el lloc d’Iván Redondo– a digitals ultradretans sobre l’“obscura doble vida” d’Ábalos i l’eventualitat d’un vídeo que mai ha aparegut. Així que Feijóo atacava el moll de l’os de la relació de Sánchez i l’antic fidel escuder quan aquest aireja que no ha rebut ni un missatge de WhatsApp del president en tota la crisi. “Per ser creïble en el seu paper de Torquemada vostè i el PP haurien de tenir un altre currículum”, rebatia Sánchez a Feijóo. En el fang del i tu més, però, qui es va encoratjar va ser el ministre de Transports, Óscar Puente. “Tenen la tesi que jo havia de saber què passava al ministeri des de fa quatre anys i que el govern havia de saber què feia l’assessor d’un ministre. Seguint la tesi: com és possible que vostès al PP no sabessin què feia el seu comptable durant dècades? I això que els ficava un sobre ple de diners sota el coixí cada mes! [...] Des de l’època en què Ana Mato va trobar un Jaguar al garatge i no sabia d’on venia, vostès han fet un autèntic recital de no veure, no escoltar i no voler saber”, va dir Puente tot aixecant la moral dels escons tristos del PSOE.