Sempre m’he plantejat la meva tasca política des de la utilitat. Ser útil per continuar tirant endavant projectes, situar el municipi al lloc que li pertoca, per transformar l’Ajuntament als nous temps i necessitats. Vaig començar quan no hi havia ni xarxes socials i el contacte amb la ciutadania era més directe. Sembla que ara amb les noves formes de comunicar estiguem molt propers al ciutadà, però no ho tinc clar. Hi ha excessiva dependència de la comunicació política i no hem d’oblidar que som aquí no només per comunicar, sinó per ser útils.

S’han produït transformacions de profunditat tot i que continua havent-hi problemes que difícilment es podran resoldre des de Castellar, com el de les comunicacions. Hem estat capaços de fer valer l’entorn natural i el riu i de posar en marxa una sèrie de serveis que estan a l’altura d’un municipi de 25.000 habitants, però queden temes pendents.

L’objectiu del mandat és generar habitatge públic de lloguer. Fa més de vint anys que no se’n fa al municipi; això no pot ser. És insostenible tenint en compte que és un dels principals problemes de la gent jove.

Sí, però també a finals d’any l’Ajuntament va adquirir altres parcel·les per fer altres promocions. Quan vam entrar l’any 2007, vam trobar un Ajuntament en una situació financera molt complicada. Hem sortit amb solvència i ens ha permès poder comprar parcel·les i Cal Gorina, un edifici patrimonial. A final de mandat hi haurà les primeres promocions d’habitatge públic de lloguer que es faran a solars municipals.

El creixement demogràfic no és fruit del creixement natural de la vila sinó de famílies que venen de fora. El municipi continua sent atractiu. Tenim la sensació que estem en un moment molt dolç. Tenim molta activitat econòmica, possibilitats de fer nou habitatge, solvència financera i el padró continua creixent.

[Pensa]Haig de dir que em va causar certa decepció que no hi hagués cap representant de la Generalitat el dia de la inauguració de la B-40. És una carretera que t’inauguren en el teu país i em va saber greu. Aquest fet no em fa gaire bona espina, és veritat que el ministre va anunciar que sí que s’estava per signar el conveni, però no podem amagar que no hi ha acord en relació a la dimensió de la via. Els alcaldes afectats, entre els quals hi soc jo mateix però també els de Terrassa i Sabadell, no podem concebre aquesta via amb un carril a banda i banda, com a mínim hauria de tenir un dos més dos. No veig que el govern de la Generalitat sigui receptiu, almenys d’entrada, en relació a quina ha de ser la dimensió. Serà l’escull a superar. Tindrem conveni, estarà signat, però a l’hora d’encarregar el projecte què farem? La predisposició dels ajuntaments, que han fet els deures, i de l’Estat hi és. Si ara no som capaços de posar-nos d’acord, em sembla que no s’aconseguirà mai.

Portar els ferrocarrils a Castellar són al voltant de 300 milions d’euros, si no més. Que la Generalitat posi mig milió d’euros per actualitzar un estudi de fa anys em sembla fantàstic, però jo el que necessito és el dia que em posin sobre la taula 30 milions, el 10% del cost del projecte, per encarregar un estudi sòlid per fer arribar els ferrocarrils i, si no, buscar alternatives, que no em sembla malament. Potser hi ha alternatives més barates que permetin l’accessibilitat amb transport públic directe amb la xarxa de ferrocarrils i de Renfe. Anem a buscar compromisos.

La nostra intenció és que es posi en marxa l’estiu del 2025. Hem d’entendre les piscines no només en el seu sentit lúdic, que el té; són un espai de convivència, de relació, d’equitat social i també s’han d’entendre com refugi climàtic. És un dels últims grans equipaments que ens faltava. Tot i la situació de sequera, apostem per continuar fent la piscina. El consum d’aigua va en relació també a la renda del municipi. Hi ha moltes famílies que no tenen possibilitats d’anar de vacances, ni de tenir segona residència. Hi ha molts nens que poden accedir-hi a través dels casals d’estiu. Reivindico la tasca social, de cohesió del municipi, de les piscines.

En general, no tenim la sensació des del món municipal que ningú no ens estigui escoltant per part dela Generalitat, i en el cas de la sequera, en especial. Les expectatives que ens facin cas són relatives. Que un alcalde s’hagi d’assabentar pels mitjans que potser s’ha de fer un cens de piscines no es pot permetre. Estem prenent mesures que van més enllà de les propostes de la Generalitat perquè som responsables. Si ho som, que ens preguntin, que ens facin copartícips, no ens fa gens de por.

Et lleves molt d’hora i vas a dormir molt tard. Faig mitja dedicació. M’ajuda en una cosa. En aquest cas, perquè la gent de Castellar pugui veure que els que som a l’Ajuntament, al govern o a l’oposició, ho fem per servei públic. Soc aquí perquè em sembla que puc ser útil, quan no ho sigui ho deixaré perquè tinc la meva professió.