Dels temps de l’extracció desenfrenada de tota mena de materials a una era del reaprofitament intel·ligent. El Grup de Recerca en Tecnologia Tèxtil (Tectex) de la UPC contribueix a aquesta transició amb un material alternatiu al fibrociment que fa servir roba usada i que redueix de forma notable la petjada en emissions de CO2 del seu comparable convencional, a banda de revalorar el residu.

D’aquest nou material, un ciment al qual s’afegeixen teles elaborades a partir de fibres tèxtils procedents de residus de roba, ja s’han fet panells de façanes, teules, rajoles per a paviments i sistemes de reforç de maçoneria. I el resultat, com assenyala un dels membres de Tectex, és prou òptim: “Hem aconseguit fabricar panells per a façanes ventilades de baix pes, impermeables a l’aigua, que són aïllants tèrmics, resistents i durables o rajoles primes resistents al desgast, amb molt bones propietats mecàniques.” Per la seva banda, Mònica Ardanuy assenyala que amb aquesta iniciativa donen “sortida comercial, dins un esquema d’economia circular transversal, a un residu que ara es crema o s’acumula a l’abocador, amb tot l’impacte en emissions de CO2 que això comporta”.

Un cop demostrada la viabilitat tècnica del nou material, ara toca fer l’escalat industrial. Empreses de referència del sector de la pavimentació com ara Escofet, Breinco i Panots Jiménez, per a qui Tectex ha fabricat un panot específic, ja han mostrat interès per aquest ecociment, però diu Claramunt: “Ara mateix no tenen la maquinària adequada per fabricar-lo, i per això, amb un ajut de la Generalitat, ara estem immersos en el disseny de la maquinària adient per fer el laminat d’aquestes característiques, per després oferir la nova eina als fabricants de maquinària de paviments.”

Amb aquest nou fibrociment, com relata Claramunt, es continua en l’evolució cap a la sostenibilitat d’aquest material essencial per a la construcció. Quan el fibrociment elaborat amb amiant fou prohibit, l’any 2000, “el primer recurs va ser fer servir no teixits de fibra vegetal”, però es van “adonar que fer servir aquesta matèria primera també suposava pagar un preu alt en sostenibilitat”, ja que havien de “computar els impactes en el medi del cultiu i la important despesa en aigua associada”. Aquesta reflexió va determinar que Claramunt i el seu equip fessin un cop de timó a la seva recerca, i, després de quatre anys treballant-hi, ja tenim aquest material en què es barregen un 25% de ciment, un 45% de minerals i un 30% de fibra de roba vella i que emet menys CO2 que la ceràmica o la pedra natural. El projecte ha rebut el premi al millor projecte d’innovació sostenible convocat per la Federació Internacional de Manufacturers Tèxtils (TMF).