Almenys una desena de persones ha mort en l’assalt a la Penitenciaria Nacional de Port-au-Prince, la presó més gran del país.

Membres de grups criminals fortament armats han pres el centre de reclusió durant la nit i han alliberat “un nombre indeterminat de presos”, segons l’ambaixada francesa. Un periodista local citat per la BBC ha assenyalat que han fugit la gran majoria dels 3.696 reclusos. El Col·lectiu d’Advocats per la Defensa dels Drets Humans (CADDHO) ha detallat que ho haurien fugit uns 3.600 presos, el 97% del total. Entre els detinguts al centre hi havia els acusats de l’assassinat del president Jovenel Moïse el 2021, que no ha estat substituït.

L’incident ha culminat una jornada d’assalts i saquejos el dia anterior, també a diverses institucions públiques. Segons mitjans locals, després de l’atac a la presó civil el Palau Nacional podria ser següent objectiu de les bandes podria ser el Palau Nacional. A les xarxes socials circulen vídeos on el poderós cap de la banda Village de Dieu, Izo, vigila amb drons tant la presó atacada com la seu presidencial.

Fins ara no hi ha hagut reaccions oficials sobre els incidents.

Haití viu una escalada de violència d’ençà que el president de les Bahames, Phillip Davis, revelés dijous que el seu homòleg haitià, Ariel Henry, s’havia compromès a celebrar eleccions abans del 31 d’agost de 2025. El cap de govern havia promès deixar el càrrec el passat 7 de febrer, però se’n va desdir al·legant la situació al país.

Segons diverses versions recollides per l’agència Efe, els grups armats –que controlen el 80% de Port-au-Prince– estan decidits a derrocar el govern i estarien intentant agafar força abans de l’arribada al país de la missió multinacional de suport a la seguretat a la que les Nacions Unides va donar el seu vistiplau l’octubre passat. Jimmy Cherizier, àlie Barbecue, que lidera diverses bandes, va declarar dijous un atac coordinat per destituir el mandatari.

La intensificació dels disturbis també ha coincidit amb el viatge de Henry a Kenya, on divendres va signar un acord bilateral per permetre el desplegament d’un contingent d’un miler de policies del país africà, que liderarà la missió de seguretat.