“Els grups sanguinis rars tenen ja una necessitat mal coberta”

“Hi ha més de 360 tipus de sang amb antígens rars descrits, que fins i tot només comparteix una persona entre un milió”

“Les cèl·lules progenitores de glòbuls vermells permeten estudiar l’escalabilitat perquè poden ser una font inesgotable”

La doctora Nogués, a les instal·lacions del Banc de Sang i Teixits, on dirigeix un dels laboratoris principals BST / JORDI PLAY.

Xavi Aguilar - Barcelona

El laboratori d’immunohematologia del Banc de Sang i Teixits (BST) és un centre de referència en el diagnòstic i la recerca de casos de resposta immunitària contra algun grup sanguini. Rep mostres d’arreu de l’Estat i forma part de la xarxa internacional de registres de sang rara que coordina el laboratori de referència internacional per a grups sanguinis de Bristol, al Regne Unit. La doctora Núria Nogués és la responsable d’aquest servei, on també es generen unes línies de cèl·lules que són l’avantsala per obtenir glòbuls vermells al laboratori.

Per què és necessari avançar cap a l’obtenció d’una alternativa a la sang dels donants?

La gent potser no té prou present que tota la sang que es transfon, que es necessita per a totes les intervencions quirúrgiques, per al suport dels pacients oncològics, per a tots els trasplantaments i per a tots els altres usos que necessitem als hospitals, únicament prové dels donants voluntaris de sang. Ara per ara és l’única alternativa que hi ha, i això s’associa a una sèrie de circumstàncies que porten o poden portar complicacions.

Per exemple?

A banda de dependre únicament del gest altruista dels donants voluntaris, també ho fas d’uns programes de cribratge per garantir la seguretat d’aquesta sang, que en procedir d’altres individus pot tenir infeccions i malalties pròpies de les persones. Per això ja fa molts anys que hi ha una infraestructura i una despesa per cribrar totes i cadascuna d’aquestes donacions per descartar el VIH, l’hepatitis B i C i buscar altres marcadors de malalties. I després, és clar, hi ha el problema de l’envelliment…

Més demanda i menys disponibilitat, oi?

Exacte, com que la gent viu més anys, sobretot al món occidental, també hi ha més procediments mèdics en edats avançades i més necessitat de sang per a trasplantaments, pacients oncològics, etcètera. Però, en canvi, la població de donants també té un límit d’edat [a Catalunya, els 70 anys]. Per tant, la perspectiva demogràfica és que el grup de donants anirà minvant de manera progressiva, mentre que els requeriments de sang aniran a més. Aquesta dicotomia planteja un problema futur que fa pensar en la necessitat de buscar fonts alternatives.

I aquí és on haurien d’entrar en joc els plantejaments com els que està investigant amb el seu equip, consistent a obtenir glòbuls vermells derivats de cèl·lules precursores de glòbuls vermells, no?

Exacte. Són cèl·lules que en realitat traiem de donants però que, en lloc de ser els glòbuls vermells, són les seves cèl·lules progenitores, les cèl·lules mare de la sang. I podem expandir-les, cultivar-les en el laboratori en bioreactors i, aleshores, intentar produir en el laboratori, in vitro, glòbuls vermells a partir d’aquestes cèl·lules. Es tracta d’imitar en el laboratori el procés que té lloc en el cos, reproduint tot el procés fisiològic per obtenir uns glòbuls vermells madurs. Aquesta és una línia que permet estudiar l’escalabilitat d’aquests cultius, perquè representa disposar de línies cel·lulars que ja siguin una font inexhaurible per fabricar a demanda i amb perfils diferents, perquè haurem seleccionat els donants d’aquells perfils que ens interessin més.

En aquest sentit, tinc entès que serà útil per als grups sanguinis rars, oi?

Sí, perquè avui dia ja són una necessitat mal coberta per la baixa disponibilitat de donants d’aquests tipus de sang. La major part de la gent té uns grups sanguinis amb les compatibilitats que tots coneixem, però hi ha persones que tenen uns tipus de sang amb uns grups d’antígens molt menys representats en el conjunt de la població. Hi ha més de 360 grups de sang amb antígens rars descrits i tenen unes característiques molt rarament compartides, a vegades només per una persona entre 10.000 o, fins i tot, per una entre un milió. Amb aquesta raresa, pot ser que la sang transfosa, si només respectem l’AB0 o l’Rh, faci reaccionar el seu sistema immunitari i no li serveix de res si no és igual al cent per cent.

Entenc que aquestes persones han d’estar molt controlades per si cal que facin donacions, no?

Nosaltres tenim uns donants identificats que tenen aquests fenotips rars. Els anem buscant de manera prospectiva i, quan en trobes un, l’intentes fidelitzar. La seva sang pot ser crucial per cobrir la necessitat de pacients que hagin fet anticossos i que només seran compatibles amb ell, però també poden ser ells els que més endavant en necessitin per una leucèmia o un accident. A més, per si de cas, també tenim reserves d’aquesta sang criopreservada, per si hi ha alguna urgència i el donant no està disponible per qualsevol circumstància.

A més, al BST molta de la seva feina amb les donacions de sang, a banda de l’ús terapèutic, també està orientada cap al diagnòstic, oi?

És una necessitat molt important, tan important o més que la necessitat de transfondre, que avui en dia també només es pot cobrir amb les donacions. Tant les persones que reben una transfusió com les persones gestants entren en contacte amb la sang d’una altra persona i hi ha la possibilitat de desenvolupar anticossos contra algun d’aquests antígens de grup sanguini. Alguns no són clínicament rellevants, però d’altres sí que ho són, i és molt important diagnosticar-ho, per exemple per evitar una anèmia del fetus o del nadó. Per poder fer aquest diagnòstic és imprescindible un panell de glòbuls vermells que també s’obté de les donacions voluntàries i que són una eina imprescindible per al diagnòstic.