Societat

La crònica

Aparelladores amb panxa a les obres

Taula rodona sobre els rols de gènere entre arquitectes tècnics gironins

La Sònia Vergés lluïa una panxa d’emba­ras­sada quan va haver de fer una visita d’obres a la cate­dral. La imatge devia sor­pren­dre els ope­ra­ris. Encara ara, ja que l’arqui­tecta tècnica va recor­dar que es veuen poques dones “enfi­la­des a les bas­ti­des”. Per a una dona pro­fes­si­o­nal i autònoma, a més, “els qua­tre mesos de baixa no exis­tei­xen” o s’acotxa el nadó amb el peu men­tre els ulls con­ti­nuen fitant l’ordi­na­dor. En un món, el de la cons­trucció, d’hege­mo­nia patri­ar­cal, les apa­re­lla­do­res com la Sònia Vergés, la Glòria Casa­de­vall, la Mercè Boada o la Maria Ortiz s’han hagut de fer res­pec­tar, amb un tarannà més dia­lo­gant o a còpia de l’experiència que apor­ten els anys perquè els pale­tes o els caps d’obra no les trac­tes­sin amb con­des­cendència sinó amb el mateix tu a tu que quan s’adreçaven als seus marits, també apa­re­lla­dors i amb qui ahir van refle­xi­o­nar junts en una taula rodona orga­nit­zada pel Col·legi d’Arqui­tec­tura Tècnica de Girona (CATGI), sobre els rols de gènere en el sec­tor. “A mi ningú m’ha cri­dat a l’obra, en canvi he vist l’arqui­tecte i el cap d’obra dis­cu­tint-se com dos galls en un cor­ral; també m’han dit que d’una dona no rebia ordres”, expli­cava la Sònia Vergés men­tre el marit, Ramon Ber­nard, insis­tia en una pèrdua de res­pecte, de la soci­e­tat, envers el pro­fes­si­o­nal, inde­pen­dent­ment del seu rol d’home o dona. Hi ha també bretxa sala­rial entre les apa­re­lla­do­res assa­la­ri­a­des en des­pat­xos i els seus col·legues homes, segons van expli­car Maria Ortiz i Esteve Mas­sagué, conei­xe­dors d’un cas, que no ha de ser l’únic, van afe­gir-hi. David Giró, que amb Mercè Boada for­men B45 Apa­re­lla­dors, va expo­sar una situ­ació de dis­cri­mi­nació d’una arqui­tecta tècnica de l’equip que va aler­tar d’unes mesu­res de segu­re­tat en una visita d’obra, amb la res­posta con­següent de “no rebo ordres d’una dona”. “Em vaig indig­nar i vaig tru­car al cap d’obra”, va expli­car David Giró. En sor­tir de la Fari­nera Tei­xi­dor, on es rea­lit­zava la taula, l’edi­fici de la Punxa, seu del CATGI, s’il·lumi­nava d’un lila tan bonic com rei­vin­di­ca­tiu, recor­da­tori d’una igual­tat tan ide­a­lit­zada com poc rea­lista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.